Cercador per referència

Utilitza el cercador per referència per a trobar un determinat verset (ex. Jr 4,3-6).


Cercador per paraules

Utilitza el cercador per paraules per a trobar versets que continguin una paraula o expresió.

país dels morts

La mentalitat bíblica imaginava una regió subterrània on anaven a parar tots els difunts, independentment de la seva condició o de la seva conducta moral. De la persona que ha mort es diu que ha anat «a reunir-se amb els seus pares» (1Re 2,10). Aquest lloc rep habitualment el nom de «país dels morts» (en hebreu, xeol), i se situa a l’abisme (Jb 26,6-7). Era considerat un lloc sense retorn, de solitud, d’absència de Déu i dels homes (Jb 3,13-19). La desgràcia més gran en el país dels morts era trobar-se apartat de Déu i sense possibilitats de lloar-lo o de comunicar-s’hi (Sl 88,11-13; 115,17). Els difunts hi continuaven una vida letàrgica (Is 14,9-10). Déu, però, pot intervenir en el país dels morts (1Sa 2,6; Am 9,2; Sl 135,6) i, per això, la mort pot ser destruïda (Is 25,8; Os 13,14; Jb 19,25-27). En l’època de Jesús, la fe en la resurrecció dels morts ja era un fet acceptat per la majoria del poble jueu (Mt 22,31-32; Lc 20,38). En el NT, l’Evangeli segons Lluc distingeix entre «el si d’Abraham», lloc on van a parar els justos, i el «reialme de la mort», lloc de turments on van a parar els pecadors o Gehenna (Lc 16,19-31). Però el reialme de la mort no és totpoderós (Mt 16,18), ja que Crist en té les claus (Ap 1,18). Ell, el ressuscitat, ha vençut la mort (Ac 2,27.31; Ap 20,13).