Cercador per referència

Utilitza el cercador per referència per a trobar un determinat verset (ex. Jr 4,3-6).


Cercador per paraules

Utilitza el cercador per paraules per a trobar versets que continguin una paraula o expresió.

calendari

Totes les cultures s’han servit de l’alternança de les estacions de l’any o de la posició dels astres per a determinar el curs del temps. Les bases del còmput del temps en el calendari del poble d’Israel són el cicle setmanal i el cicle mensual. L’any es dividia en dotze mesos, que es comptaven des de cada lluna nova. Els israelites havien seguit en temps antics el calendari agrícola dels cananeus, i la Bíblia ha conservat el nom que tenien alguns dels mesos en aquella època: abib (març/abril), ziu (abril/maig), etanim (setembre/octubre), bul (octubre/novembre). Més endavant van adoptar el calendari dels babilonis, que donaven aquests noms als dotze mesos: nissan, iar, sivan, tammuz, ab, elul, tixrí, heixvan, quisleu, tebet, xebat i adar. El mes de nissan, que correspon a març/abril, era considerat el primer mes de l’any, encara que, en el període més antic, fins als segles VIII aC (Israel) i VII aC (Judà), l’any devia començar a la tardor. Com que dotze mesos lunars sumen 354 dies, calia que, aproximadament cada tres anys, l’any tingués un tretzè mes per a compensar la diferència amb el cicle solar. El dia començava amb la posta del sol. El ritme del dia era, doncs: vespre, nit, matí i tarda. Els dies de la setmana no tenien nom propi, llevat del dissabte, en hebreu xabat.