Tobit - 14

    1 Amb aquestes paraules, Tobit va acabar el seu cant d’acció de gràcies.

Mort de Tobit


    2 Tobit va morir en pau a cent dotze anys i fou sepultat honrosament a Nínive. Tenia seixanta anys quan va perdre la vista i, després de recuperar-la, va viure en l’abundància, fent caritats. Lloava Déu més que abans i proclamava la seva grandesa.
    3 Just abans de morir, va cridar el seu fill Tobies i li va fer aquestes recomanacions:
—Fill meu, pren els teus fills
4 i vés-te’n de pressa a Mèdia, perquè jo crec en l’oracle que Nahum pronuncià en nom de Déu contra Nínive: tot es complirà contra Assíria i contra Nínive. Es realitzarà tot allò que han anunciat els profetes d’Israel enviats per Déu. De tot el que ells van dir no hi haurà res que no es compleixi. Tot arribarà al seu temps. Tu estaràs més segur a Mèdia que no pas a Assíria o a Babilònia. Perquè jo crec, i n’estic convençut, que tot allò que Déu ha anunciat es complirà plenament. Cap oracle profètic no deixarà de complir-se. Tots els nostres germans que viuen a la terra d’Israel seran dispersats i deportats fora d’aquell país excel·lent. Tot Israel serà un desert, Samaria i Jerusalem quedaran despoblades. El temple de Déu serà incendiat i farà pena durant un quant temps. 5 Però Déu es compadirà novament d’ells i els farà tornar a la terra d’Israel. Reconstruiran el temple, no tan magnífic com el primer, fins que es compleixi el temps fixat. Després d’això, tots retornaran del seu exili i reconstruiran esplèndidament Jerusalem. El temple de Déu serà reconstruït, com han anunciat els profetes d’Israel.
    6 »Totes les nacions d’arreu del món es convertiran a Déu i el reverenciaran sincerament. Abandonaran els ídols que els esgarriaven per camins enganyosos, i beneiran el Déu etern, fent allò que li plau. 7 Aquells dies, Déu salvarà tots els israelites que l’hauran recordat sincerament. S’aplegaran i aniran a Jerusalem. Prendran possessió de la terra d’Abraham i hi viuran segurs per sempre. Els qui estimen Déu de veritat s’alegraran, però els pecadors i els injustos desapareixeran de la terra.
    8-9 »I ara, fills meus, us faig aquestes recomanacions: Serviu Déu sincerament, feu allò que li agrada. Ensenyeu als vostres fills a obrar amb rectitud i a fer caritats. Que es recordin de Déu i el beneeixin en tot moment amb sinceritat i amb totes les seves forces. I tu, fill meu, surt de Nínive; no et quedis aquí. El mateix dia que hauràs enterrat la teva mare al meu costat, allunya’t del territori de la ciutat: el veig farcit d’injustícia; la gent menteix i menteix sense cap vergonya. 10 Ja saps, fill meu, què va fer Nadab a Ahicar, que l’havia pujat des de petit: el va tancar viu dins un sepulcre. Però Déu va fer recaure damunt d’ell aquella infàmia als ulls mateixos d’Ahicar. Ahicar va tornar a la llum i Nadab davallà a les tenebres eternes, ell que havia cercat de matar-lo. Ahicar, que ajudava els pobres, es va escapar del parany mortal que li parava Nadab, mentre que Nadab va caure en la pròpia trampa mortal i va morir. 11 Amb això podeu veure, fills meus, els fruits de l’almoina i com la injustícia porta a la mort. Però ja em falta l’alè...
El van ajeure al llit, va morir i fou enterrat honrosament.

Epíleg


    12 Quan la mare de Tobies va morir, ell la va enterrar al costat del pare. Després se n’anà a Mèdia amb la seva dona i va viure a Ecbàtana amb el seu sogre Ragüel. 13 Tobies va procurar als seus sogres una vellesa feliç i els va enterrar a Ecbàtana de Mèdia. I quedà hereu tant del patrimoni de Ragüel com del patrimoni del seu pare Tobit.
    14 Tobies va morir, respectat de tothom, a l’edat de cent disset anys.
    15 Abans de morir, va ser testimoni de la destrucció de Nínive i va veure com Aquiàcar, rei de Mèdia, hi deportava els habitants d’aquella ciutat. Tobies va beneir Déu per tot el que havia fet als ninivites i als assiris. Va tenir aquesta alegria abans de morir i beneí el Senyor Déu pels segles dels segles.