Tobit - 12

    1 Acabades les festes de noces, Tobit va cridar el seu fill Tobies i li va dir:
—Fill, ocupa’t de donar la paga al teu company de viatge i afegeix-hi alguna cosa més.

    2 Tobies va preguntar:
—Pare, quina paga puc donar-li? Ni que li doni la meitat dels béns que m’ha ajudat a portar, encara hi surto guanyant.
3 M’ha tornat a casa sa i estalvi, ha curat la meva dona, m’ha ajudat a dur els diners, i a tu t’ha posat bo. Quant li haig de donar per tot això?
    4 Tobit va contestar:
—Fill meu, és de justícia que rebi la meitat de tot el que ha portat.

    5 Tobies el va cridar i li va dir:
—Pren com a paga la meitat de tot el que has portat i vés-te’n en pau.

    6 Llavors ell els va cridar tots dos a part i els digué:
—Beneïu Déu i proclameu davant de tots els vivents les meravelles que ha obrat a favor vostre, perquè ells també beneeixin i cantin el seu nom. Feu conèixer a tothom les obres de Déu, tal com es mereixen. No dubteu a donar-li gràcies.
7 És bo de guardar el secret d’un rei, però les obres de Déu cal descobrir-les i proclamar-les com mereixen. Feu el bé i no us sorprendrà cap mal. 8 Val més la pregària sincera i l’almoina acompanyada d’honradesa que no pas la riquesa adquirida injustament. És millor fer almoina que no pas amuntegar or. 9 Ajudar els pobres allibera de la mort i neteja de tot pecat. Els qui ajuden els pobres s’asseguren una llarga vida. 10 Els pecadors i els injustos són enemics d’ells mateixos.
    11 »Ara us explicaré tota la veritat, no us amagaré res. Us deia que és bo de guardar el secret d’un rei, però convé de revelar en tot el seu esclat les obres de Déu.
    12 »Doncs bé, quan tu, Tobit, pregaves, igual que Sara, jo portava la vostra pregària davant la presència gloriosa del Senyor. I feia el mateix quan tu enterraves els morts. 13 El dia que no vas dubtar a aixecar-te de taula i deixar l’àpat per anar a donar sepultura a aquell difunt, Déu em va enviar per posar-te a prova; 14 ara ell m’ha enviat també a guarir-vos, a tu i a Sara, la teva nora.
    15 »Jo sóc Rafael, un dels set àngels que entren i s’estan a la presència gloriosa del Senyor.
    16 Tobit i el seu fill es van prosternar amb el front a terra, desconcertats i plens de por. 17 Però Rafael els digué:
—No tingueu por. La pau sigui amb vosaltres. Beneïu Déu per sempre.
18 La meva presència enmig vostre no és una gràcia que jo us hagi fet; era la voluntat de Déu. Beneïu-lo a ell i canteu-li durant tota la vostra vida. 19 Em vèieu menjar, però jo no menjava. Era tan sols una aparença. 20 I ara beneïu el Senyor en aquesta terra i doneu gràcies a Déu. Jo me’n torno amunt al qui m’ha enviat. Vosaltres escriviu tot això que us ha succeït.
Rafael se’n va anar cel amunt.
21 Ells es van aixecar, però ja no el pogueren veure més. 22 I no paraven de beneir Déu amb cants d’acció de gràcies, proclamant les grans meravelles que havia fet: un àngel de Déu se’ls havia aparegut!