Tobit - 11

Guarició de Tobit

    1 Quan s’acostaven a Caserín, a tocar de Nínive, Rafael va dir a Tobies:
    2 —Ja saps en quin estat vam deixar el teu pare. 3 Avancem-nos a la teva dona i prepararem la casa, mentre ella arriba amb els altres.
    4 Caminaven tots dos plegats i el gos els seguia. Rafael va dir a Tobies:
—Tingues a mà el fel del peix.

    5 Mentrestant Anna s’estava asseguda vigilant el camí per on havia de passar el seu fill. 6 De sobte s’adonà que venia i digué al seu marit:
—Arriba el teu fill amb el seu company!

    7 Abans que Tobies s’atansés al seu pare, Rafael li va dir:
—Sé de cert que el teu pare recobrarà la vista.
8 Aplica-li als ulls el fel del peix. El remei li estovarà els tels blancs i els hi farà saltar dels ulls. El teu pare tornarà a veure-hi. Tornarà a veure la llum.
    9 Anna va córrer cap al seu fill i se li llançà al coll, dient:
—Ja t’he vist, fill meu. Ara ja em puc morir.
I es posà a plorar.

    10 Tobit també es va aixecar i, ensopegant d’una banda a l’altra, sortí per la porta del pati. 11 Tobies va córrer cap a ell amb el fel del peix a la mà. Li bufà als ulls i, agafant-lo fort, li va dir:
—Confiança, pare!
I li aplicà el remei una bona estona.
12 Després, amb totes dues mans li va arrencar dels ulls els tels blancs començant pels llagrimers. 13 Llavors el pare se li va tirar al coll i, tot plorant, li deia:
—Et veig, fill meu, llum dels meus ulls!

    14 I afegí:
—Beneït sigui Déu!
Beneït sigui el seu gran nom!
Beneïts tots els seus sants àngels!
Que ens empari el seu nom gloriós!
Siguin beneïts per sempre tots els seus àngels!
Ell m’havia ferit,
però ara puc veure Tobies, el meu fill!

    15 Tobies va entrar a casa tot content i beneint Déu amb totes les forces. I explicà al seu pare que el viatge havia estat un èxit, que havia recuperat els diners i que s’havia casat amb Sara, la filla de Ragüel. I va afegir:
—Ja arriba, ja és a prop de la porta de Nínive.

Arribada de Sara


    16 Tobit, content i beneint Déu, sortí a rebre la núvia a la porta de Nínive. Els ninivites no se’n sabien avenir, de veure com caminava i travessava carrers, tan decidit i sense que ningú el guiés. Però Tobit proclamava davant de tothom que Déu s’havia apiadat d’ell i que li havia tornat la vista.
    17 Tobit va arribar on era Sara, la muller del seu fill Tobies, i la va beneir dient:
—Sigues benvinguda, filla! Beneït sigui el teu Déu que t’ha dut fins a casa nostra, filla. Beneït el teu pare, beneït el meu fill Tobies i beneïda tu, filla: entra a casa teva i sigues-hi benvinguda entre joia i benediccions! Entra, filla meva!

    18 Va ser un dia d’alegria per a tots els jueus de Nínive. 19 També Ahicar i Nadab, els nebots de Tobit, van venir a casa seva a donar-li l’enhorabona.

L’ajut de Déu i del seu àngel (12-14)

L’àngel Rafael revela qui és