Tobit - 6

Un peix a la riba del Tigris

    1 Tobies i l’àngel emprengueren el viatge acompanyats del gos. Van caminar fins que es féu de nit i acamparen a la vora del riu Tigris. 2 Tobies havia baixat al riu a rentar-se els peus, quan de sobte saltà de l’aigua un peix molt gros que volia arrencar-li un peu. El jove llançà un crit, 3 però l’àngel li va dir:
—Agafa el peix i no el deixis escapar!
Ell pogué dominar el peix i el va treure a terra.

    4 L’àngel li digué:
—Ara obre’l, treu-li el fel, el cor i el fetge i guarda-te’ls. La moca, llença-la. El fel, el cor i el fetge són un bon remei.

    5 El jove va obrir el peix i li va treure el fel, el cor i el fetge. Va coure un tall de peix, se’l va menjar i va salar la resta.
    6 I tots dos van continuar plegats el camí fins a Mèdia.
    7 Llavors Tobies va preguntar a l’àngel:
—Azaries, germà meu, contra quins mals són un remei el cor, el fetge i el fel del peix?

    8 Ell li va contestar:
—Quan un home o una dona sofreixen l’atac d’algun dimoni o esperit maligne, cremes davant d’ells el cor i el fetge del peix, i els atacs s’hauran acabat del tot. En seran alliberats per sempre.
9 I si algú té els ulls entelats, els hi untes amb el fel, hi bufes al damunt i es curaran.

Consells de Rafael a Tobies


    10 Quan van entrar a Mèdia i ja s’acostaven a Ecbàtana, 11 Rafael digué al jove:
—Tobies, germà meu.
Ell li respongué:
—Aquí em tens!
Rafael va continuar:
—Aquesta nit l’hem de passar a casa de Ragüel. És parent teu i té una filla, que es diu Sara.
12 És filla única. Tu ets el seu parent més pròxim i tens més dret que ningú de casar-t’hi i d’heretar els béns del seu pare. La noia és assenyada, decidida i bonica de debò. El seu pare és un home com cal.
    13 I afegí:
—És just que et casis amb Sara. I ara escolta’m, germà: aquesta mateixa nit parlaré de la noia amb el seu pare, perquè sigui la teva promesa, i quan tornarem de Ragues celebrarem el casament. Sé que Ragüel no te la pot negar ni tampoc la pot prometre a cap altre. Atesa la Llei de Moisès, s’exposaria a morir sabent com sap que et pertoca a tu, abans que a ningú, de casar-te amb la seva filla. Escolta’m, doncs, germà. Aquesta nit parlarem de la noia i la demanarem per a tu en matrimoni. I quan tornarem de Ragues, la prendrem amb nosaltres i ens l’endurem a casa teva.

    14 Aleshores Tobies va replicar a Rafael:
—Azaries, germà meu: tinc entès que Sara ha estat donada a set marits i que tots set han mort a la cambra nupcial. La mateixa nit que s’acostaven a la noia, morien. He sentit a dir que un dimoni els matava.
15 A Sara, el dimoni no li fa cap mal, però mata, en canvi, el qui prova d’acostar-s’hi. I jo tinc por, perquè sóc fill únic: si moro, la pena que tindran per mi portarà al sepulcre el meu pare i la meva mare. I no els queda cap més fill que els pugui enterrar!
    16 Llavors Rafael li va dir:
—¿Ja no recordes les recomanacions del teu pare? ¿No et va manar que et casessis amb una dona de la seva família? Fes-me cas, germà, i no et capfiquis per aquest dimoni. Tu casa’t amb la noia. Jo sé que te la donaran per muller aquesta mateixa nit.
17 Això sí, quan entris a la cambra nupcial agafa un tros del fetge, i el cor del peix, i posa’ls sobre les brases del cremador de perfums. Quan s’escamparà la flaire i el dimoni l’haurà ensumada, fugirà i ja no se’l veurà mai més a prop de Sara. 18 I abans d’unir-te a ella, lleveu-vos primer tots dos a pregar i a suplicar al Senyor del cel que tingui pietat de vosaltres i us protegeixi. No tinguis por. Sara t’està destinada des de l’eternitat. Tu la salvaràs i ella vindrà amb tu. Estic segur que et donarà uns fills que tu estimaràs com germans. No t’hi capfiquis més!
    19 Quan Tobies va sentir aquestes raons de Rafael i va saber que Sara era parenta seva, de la mateixa família del seu pare, en va quedar corprès i se’n va enamorar profundament.

Sara, alliberada (7-8)

A casa de Ragüel