Levític - 6

    1 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
    2 —Comunica a Aaron i als seus descendents que aquesta és la llei dels holocaustos:
»La víctima sacrificada restarà damunt les brases de l’altar tota la nit fins al matí; i el foc de l’altar es mantindrà encès.
3 El sacerdot es posarà el vestit de lli, amb la roba interior també de lli. Retirarà de l’altar les cendres de la víctima consumida pel foc i les deixarà al costat de l’altar. 4 Després es canviarà els vestits i durà les cendres fora del campament, en un lloc ritualment pur.
    5 »El foc de l’altar no s’ha d’apagar mai; el sacerdot hi afegirà llenya cada matí, i al damunt hi disposarà la víctima oferta en holocaust i hi cremarà el greix dels sacrificis de comunió. 6 Sobre l’altar hi haurà foc constantment: no s’ha d’apagar mai.

b. Ofrenes de farina


    7 »Aquesta és la llei per a les ofrenes de farina:
»Els sacerdots descendents d’Aaron presentaran l’ofrena davant el Senyor, davant el seu altar.
8 Un d’ells prendrà un grapat de flor de farina pastada amb oli i, a més, tot l’encens que hi ha damunt l’ofrena, i ho cremarà a l’altar com a memorial d’olor agradable al Senyor. 9 La resta de l’ofrena, se la menjaran Aaron i els seus descendents, sense llevat i en un lloc sagrat, a l’atri de la tenda del trobament. 10 No serà mai cuita amb llevat. És la part que jo els dono de les ofrenes que m’han de cremar. És cosa molt sagrada, com ho és la dels sacrificis pel pecat o la dels sacrificis de reparació. 11 En menjaran tots els homes i nois descendents d’Aaron, perquè aquesta part de les ofrenes cremades en honor meu els pertany per sempre. Tot allò que les toqui quedarà consagrat.

c. L’ofrena de consagració sacerdotal


    12 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
    13 —Aquesta és l’ofrena que Aaron i els seus descendents han de presentar al Senyor el dia de la seva consagració: tres quilos de flor de farina com a ofrena perpètua, la meitat al matí i l’altra meitat al capvespre. 14 La farina serà barrejada amb oli i cuita a la planxa. Després la faran a trossos i la presentaran en forma d’ofrena engrunada d’olor agradable al Senyor. 15 Quan un descendent d’Aaron, per a succeir-lo, sigui consagrat com a gran sacerdot, farà la mateixa ofrena. És una llei perpètua.
»L’ofrena serà cremada sencera en honor del Senyor;
16 tota ofrena presentada a favor d’un sacerdot s’ha de cremar sencera, ningú no en menjarà.

d. Sacrificis pel pecat


    17 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
    18 —Comunica a Aaron i als seus descendents que aquesta és la llei del sacrifici pel pecat:
»La víctima oferta pel pecat serà degollada davant el Senyor en el lloc on es degollen les víctimes ofertes en holocaust. És cosa molt sagrada.
19 El sacerdot que ofereixi el sacrifici pel pecat, en menjarà, però en un lloc sagrat, a l’atri de la tenda del trobament.
    20 »Qualsevol cosa que toqués la carn de la víctima quedaria consagrada, i si la seva sang esquitxés cap vestit, la part esquitxada s’hauria de rentar en un lloc sagrat. 21 Si el perol on han bullit la carn de la víctima és de terrissa, s’haurà de trencar; però si el perol és d’aram, només el fregaran i l’esbandiran amb aigua.
    22 »Tots els homes i nois pertanyents a les famílies sacerdotals podran menjar carn d’aquest sacrifici. És cosa molt sagrada. 23 Però ningú no menjarà d’aquelles víctimes ofertes en el sacrifici pel pecat i de les quals s’ha portat sang a la tenda del trobament per tal de fer el ritu d’expiació en el santuari. Seran consumides pel foc.