Tobit - 5

Preparatius per al viatge

    1 Tobies va respondre al seu pare Tobit:
—Pare, totes aquestes recomanacions, les posaré en pràctica.
2 Però, com podré reclamar el dipòsit a Gabael si ni ell ni jo no ens coneixem? Quina contrasenya li puc donar perquè em reconegui, es fiï de mi i em doni els diners? A més, tampoc no sé com s’hi va, a Mèdia.
    3 Tobit va replicar a Tobies, el seu fill:
—Gabael i jo vam redactar una escriptura i la vam signar tots dos. Després la partírem en dues meitats: jo me’n vaig quedar una i vaig deixar l’altra meitat junt amb els diners. Mira, ja han passat vint anys d’ençà que vaig fer aquest dipòsit. Ara, doncs, fill meu, busca’t un home de confiança que t’acompanyi. Ja li pagarem un bon sou quan torneu. I tu reclama a Gabael aquella quantitat.

Tobies troba Rafael


    4 Tobies va sortir a buscar un company de viatge que estigués al corrent dels camins de Mèdia. Tot just sortit, va trobar-se amb l’àngel Rafael, dret davant d’ell, però no va conèixer que fos un àngel de Déu.
    5 Tobies li va preguntar:
—D’on ets, jove?
Ell li va respondre:
—Sóc un dels teus germans israelites. He vingut aquí buscant feina.
Tobies li va dir:
—¿Saps per on s’hi va, a Mèdia?

    6 Ell va contestar:
—Sí. Hi he estat moltes vegades i en conec pam a pam tots els camins. He anat sovint a Mèdia i he posat a casa de Gabael, el nostre compatriota que viu a Ragues. D’Ecbàtana a Ragues hi ha dos dies bons de camí, perquè Ragues és a la muntanya, i Ecbàtana, al bell mig de la plana.

    7 Tobies li respon:
—Espera’m aquí, jove, que entro a dir-ho al meu pare. Necessito que m’acompanyis. Ja t’ho pagaré.

    8 El jove li diu:
—T’espero aquí, però no tardis.

    9 Tobies va entrar a informar el seu pare Tobit:
—He trobat un dels nostres germans israelites.
Tobit li digué:
—Crida aquest home. Vull saber quin és el seu llinatge i la seva tribu i si és prou fiat per a acompanyar-te, fill meu.

    10 Tobies va sortir i el va cridar:
—Jove, el meu pare pregunta per tu.
Entrà a casa i Tobit s’avançà a saludar-lo. El jove li correspongué:
—Déu te guard! Et desitjo molta felicitat.
Però Tobit li contestà:
—Per què em desitges felicitat si sóc un home completament cec, incapaç de veure la llum del cel? Visc a les fosques igual que els morts, que ja no veuen la llum. Viu i tot, estic enmig dels morts. Sento la veu de la gent, però no veig ningú.
Li diu el jove:
—Tingues confiança. Déu et guarirà aviat.
Tobit li diu:
—El meu fill Tobies vol anar a Mèdia. ¿Podries acompanyar-lo i fer-li de guia? Naturalment, et pagaré el teu sou, germà.
El jove li respon:
—Sí que l’hi puc acompanyar. A més, conec molt bé tots els camins de Mèdia. Hi he anat sovint i n’he recorregut les planes i les muntanyes: en conec totes les rutes.

    11 Tobit li va preguntar:
—Germà, de quina família i de quina tribu ets? Digues-m’ho, si et plau.

    12 Ell respongué:
—De què et servirà saber la meva tribu?
Tobit va insistir:
—Vull saber la veritat, germà. Com et dius? De qui ets fill?

    13 Ell li respon:
—Jo sóc Azaries, fill del gran Ananies, un dels teus parents.

    14 Tobit li diu:
—Sigues benvingut, germà! Que Déu et beneeixi! No et sàpiga greu que hagi volgut saber exactament quina és la teva família. Ara resulta que ets parent nostre, d’un llinatge bo i distingit. Jo coneixia Ananies i Natan, els dos fills del gran Semeïes. Pelegrinaven amb mi a Jerusalem per adorar Déu i mai no van deixar el camí dret. Els teus germans són bona gent, i tu has sortit de bona soca. Benvingut siguis!

    15 Després va afegir:
—Et donaré de jornal una moneda de plata per dia i et faré la vida com al meu fill. Acompanya-me’l bé,
16 i encara et donaré una sobrepaga.
Ell li respon:
—Jo l’acompanyaré. No passis ànsia. Amb salut sortirem i amb salut tornarem a casa teva. Els camins són segurs.

    17 Li diu Tobit:
—Que Déu t’ho pagui, germà.
Tobit va cridar el seu fill i li digué:
—Fill meu, prepara totes les coses del viatge i vés-te’n amb aquest germà teu. Que el Déu del cel vetlli allà per vosaltres i us faci tornar a mi sans i estalvis. Que el seu àngel us acompanyi i us guardi, fill meu.
Tobies va besar el seu pare i la seva mare i va emprendre el camí, mentre Tobit els desitjava bon viatge.

Reacció de la mare


    18 Llavors la mare es va posar a plorar, tot dient a Tobit:
—Per què l’has hagut de fer marxar, el meu fill? Ell era el bastó que ens sostenia, i sempre el teníem al nostre costat.
19 Tant de bo no ens vinguessin més diners si, a canvi de perdre’ls, recobréssim el nostre fill! 20 Ja en teníem prou per a viure amb el que el Senyor ens donava!
    21 Tobit li va dir:
—No t’hi capfiquis. El nostre fill se’n va amb salut, i amb salut tornarà a casa. Els teus propis ulls el veuran el dia que torni sa i estalvi.
22 No t’hi amoïnis, dona. No passis ànsia per ells. Un àngel bo l’acompanya: tindrà un viatge feliç i tornarà amb bona salut.
Llavors Anna parà de plorar.