Tobit - 2

Un àpat de festa

    1 »Sota el regnat d’Assarhadon vaig tornar a casa meva i vaig retrobar la meva dona Anna i el meu fill Tobies. Per la Pentecosta, la santa festa que celebrem set setmanes després de Pasqua, em van preparar un bon dinar. Quan m’asseia a taula, 2 parada amb plats molt variats, vaig dir al meu fill Tobies:
»—Noi, corre a veure si trobes entre els nostres germans deportats a Nínive cap pobre que sempre tingui viu en el cor el pensament del Senyor. Porta-me’l, que dinarem plegats. T’espero, fill meu, fins que tornis.

Assassinat a Nínive


    3 »Tobies va sortir a buscar entre els nostres germans israelites algun pobre. Però va tornar, dient:
»—Pare!
»Li vaig respondre:
»—Què vols, fill meu?
»Ell em diu:
»—Pare! N’acaben d’assassinar un del nostre poble: l’han escanyat i l’han llançat a la plaça.

    4 »D’una revolada vaig aixecar-me sense haver tastat res del dinar, vaig endur-me el cadàver de la plaça i el vaig dipositar en un cobert, esperant la posta del sol per poder-lo enterrar. 5 Tornant a casa, em vaig rentar i vaig dinar tot afligit. 6 Em venien a la memòria aquelles paraules que el profeta Amós havia dit a Betel:
»“Les vostres festes es canviaran en dol,
i en complantes tots els vostres cants.”
»I em vaig posar a plorar.
7 Després, quan el sol s’hagué post, vaig sortir de casa, vaig fer un clot i vaig enterrar el cadàver.
    8 »Els meus veïns se me’n reien i comentaven entre ells:
»—Aquest home no està escarmentat. Fa poc que el buscaven per matar-lo per això mateix i es va haver d’escapar. I fixeu-vos: ja torna a enterrar morts!

Tobit es torna cec


    9 »Aquella mateixa nit, després de rentar-me, vaig sortir al pati de casa i em vaig posar a dormir arran de la paret del pati, amb la cara destapada, de la calor que feia. 10 No m’havia adonat que, just damunt meu, a la paret, hi havia uns ocells. Els seus excrements, calents, em van caure als ulls i se m’hi van fer uns tels. Vaig recórrer als metges perquè m’ho curessin; però, com més ungüents m’hi posaven, més se m’entelaven els ulls, fins que vaig perdre del tot la vista. Durant quatre anys vaig quedar completament cec. Tots els meus parents em planyien. Ahicar em va mantenir els dos primers anys, fins que se n’anà a Elimaida.

Mal humor d’Anna


    11 »En aquella situació, la meva dona Anna, com tantes altres dones, es posà a treballar. 12 La feina, la hi pagaven en el moment que ella lliurava les comandes. El dia set del mes de distros acabà de teixir una peça i la va portar als qui la hi havien encomanada. Ells li van donar el preu convingut i, a més, un cabrit. 13 Quan ella entrava a casa, el cabrit es posà a belar. Jo que la crido i li dic:
»—D’on ha sortit, aquest cabridet? No deu ser pas robat! Torna’l als seus amos, que no tenim cap dret a menjar res robat.

    14 »Ella em va respondre:
»—Però si és un regal que m’han fet de sobrepaga!
»Jo no me la creia i insistia, indignat, que tornés als amos aquell cabrit. Fins que ella em va replicar:
»—De què et serveixen les teves caritats? On són les teves obres de misericòrdia? Les saps tu i prou!