Judit - 16

Càntic de Judit

    1 Judit cantava:
—A toc de tambors
danseu davant el meu Déu,
canteu al Senyor al so dels címbals;
entoneu-li un salm de lloança,
enaltiu-lo, proclameu el seu nom.

    2 El Senyor és el Déu que destrueix les guerres.
M’ha fet tornar al seu campament enmig del poble,
m’ha alliberat dels meus perseguidors.

    3 Els d’Assíria han vingut de les muntanyes del nord
amb un exèrcit de desenes de milers:
la seva multitud tapava els torrents,
els seus cavallers cobrien els turons.

    4 Volien calar foc al meu país,
passar a tall d’espasa el meu jovent,
esclafar per terra els meus nodrissons,
endur-se els meus infants com a botí,
raptar les meves noies.

    5 El Senyor totpoderós els ha bandejat,
i ho ha fet valent-se d’una dona.

    6 El guerrer poderós no ha caigut en mans d’uns joves,
no l’han mort uns fills de titans,
no l’han fet caure gegants altius,
sinó Judit, la filla de Merarí:
l’ha desarmat amb la bellesa del seu rostre.

    7 Ella va deixar els vestits de viuda
per aixecar Israel, abatut.
Es va ungir la cara amb perfums

    8 i es va lligar els cabells amb una cinta;
es va vestir de lli per seduir-lo.

    9 Les seves sandàlies li van robar els ulls,
la seva bellesa el va captivar.
Però ella amb el sabre li va tallar el coll.

    10 La seva audàcia ha esgarrifat els perses,
el seu coratge ha espantat els medes.

    11 El meu poble humiliat ha alçat el crit,
el clam dels febles ha esporuguit els enemics,
que s’han escapat en sentir la cridòria.

    12 Els han abatut amb les fletxes fills de mares joves,
els han traspassat com si fossin criats d’uns desertors.
Els ha perdut l’exèrcit del meu Senyor!

    13 Cantaré al meu Déu un càntic nou:
Senyor, ets gran i gloriós,
és admirable el teu poder, ets invencible.

    14 Que et serveixin totes les teves criatures:
a una ordre teva començaren a existir,
per construir-les vas enviar el teu Esperit;
ningú no es rebel·la contra els teus manaments.

    15 Quan les onades sacsegin les muntanyes
des dels seus fonaments,
i les roques es fonguin com cera al teu davant,
encara seràs propici als teus fidels.

    16 L’olor agradable d’una ofrena és poca cosa,
el greix d’un holocaust té poc valor.
Però els fidels del Senyor seran grans per sempre.

    17 Ai de les nacions que s’alcen contra el meu poble!
El Senyor totpoderós les castigarà el dia del judici;
foc i cucs devoraran les seves carns,
ploraran de dolor per sempre.

Acció de gràcies en el temple


    18 Arribats a Jerusalem van adorar Déu. Quan el poble s’hagué purificat, van oferir holocaustos, sacrificis voluntaris i altres ofrenes. 19 Judit va fer ofrena de tot el parament d’Holofernes que el poble li havia donat. La mosquitera que havia pres del dormitori d’Holofernes, també la va oferir com a present. 20 Durant tres mesos, el poble va celebrar la victòria davant el lloc sant de Jerusalem, i Judit es quedà amb ells.

Últims anys de Judit


    21 Passats aquells dies, cadascú va tornar a casa seva. També Judit se’n tornà a Betúlia i continuà al capdavant del seu patrimoni. I mentre visqué va ser cèlebre per tot el país. 22 Va tenir molts pretendents, però ella no es va tornar a casar després que Manassès, el seu marit, morís per reunir-se amb els difunts del seu poble. 23 Judit va arribar a una edat molt avançada. Anà envellint a la casa del seu marit fins a l’edat de cent cinc anys. Va concedir la llibertat a la seva criada de confiança, va morir a Betúlia i fou enterrada en el sepulcre del seu marit Manassès. 24 El poble d’Israel va fer set dies de dol per ella. Abans de morir, Judit havia distribuït els seus béns entre els parents més pròxims del seu marit Manassès i els parents de la seva pròpia família.
    25 En vida de Judit i molt temps després de la seva mort, ningú no va inquietar els israelites.