Judit - 13

Judit mata Holofernes

    1 Quan es va fer fosc, els ajudants d’Holofernes van afanyar-se a sortir. Bagoes va tancar la tenda des de fora, després de treure’n la guàrdia personal del seu senyor. Tots se n’anaren a dormir, rendits de tant com havien begut. 2 Judit va quedar sola a la tenda. Holofernes, ple de vi, s’havia deixat caure damunt el llit. 3 Judit havia manat a la criada que s’estigués fora del seu dormitori, a punt per a quan ella sortís a pregar com cada dia. També havia parlat a Bagoes en el mateix sentit.
    4 Tothom s’havia retirat. No quedava ningú, ni petit ni gran, al dormitori. Aleshores Judit, dreta al costat del llit d’Holofernes, va dir interiorment: «Senyor, Déu totpoderós, mira benigne en aquesta hora això que ara faré per a glòria de Jerusalem. 5 Ara és el moment de socórrer la teva heretat i de fer complir el meu propòsit de destruir els enemics que s’han alçat contra nosaltres.»
    6 Judit es va acostar a la columna de la capçalera del llit i en va despenjar el sabre; 7 atansant-se, agafà Holofernes pels cabells i digué: «Senyor, Déu d’Israel, fes-me forta en aquest moment.» 8 Amb tota la força, li va donar dos cops al coll i li tallà el cap en rodó. 9 Després va fer rodolar el cos fora del llit i arrencà la mosquitera que penjava de les columnes. Va sortir al cap d’un moment i va donar a la seva serventa el cap d’Holofernes 10 perquè el fiqués dintre el sarró de les provisions. Van sortir totes dues, com tenien costum, per anar a la pregària. Van travessar el campament, van vorejar el torrent i pujaren muntanya amunt fins a les portes de Betúlia.

Entrada de Judit a Betúlia


    11 Judit, de lluny estant, va cridar als guardes de les portes:
—Obriu! Obriu de pressa la porta! Déu, el nostre Déu, és amb nosaltres! Avui ha mostrat un cop més la seva força a favor d’Israel, el seu poder contra els enemics.

    12 Tan bon punt van sentir la veu de Judit, els homes de la ciutat baixaren de pressa a la porta i van cridar els ancians. 13 Tots hi van córrer, grans i petits. Els semblava increïble que Judit hagués tornat. Van obrir la porta, les van saludar i encengueren una foguera per fer llum. Tothom les envoltava. 14 Judit va dir amb veu forta:
—Lloeu Déu, lloeu-lo! Lloeu Déu, que no ha refusat el seu amor al poble d’Israel. Aquesta nit s’ha valgut de la meva mà per a abatre els nostres enemics.

    15 Llavors va treure del sarró el cap d’Holofernes i el va ensenyar, tot dient:
—Mireu! És el cap d’Holofernes, el general en cap de l’exèrcit assiri. Mireu la mosquitera sota la qual dormia les seves borratxeres. El Senyor s’ha valgut d’una dona per a fer-lo morir.
16 Ho juro pel Senyor, que m’ha guardat durant tota la meva gesta: el meu rostre ha seduït Holofernes per a la seva perdició, però ell no ha fet amb mi res de dolent que em pugui infamar o avergonyir.
    17 La sorpresa del poble era molt gran. I tots alhora es van prosternar per adorar Déu dient:
—Ets beneït, Déu nostre, que avui has anorreat els enemics del teu poble!

    18 Ozies digué a Judit:
—El Déu altíssim t’ha beneït, oh filla, més que a totes les dones de la terra. Sigui beneït el Senyor Déu, creador del cel i de la terra. Ell t’ha guiat fins a decapitar el cabdill dels nostres enemics.
19 Els homes no oblidaran mai com has sabut mantenir l’esperança, i recordaran per sempre més aquesta obra del poder de Déu. 20 Que Déu t’enalteixi eternament i t’ompli de béns, a tu que has arriscat la vida moguda per la humiliació que amenaçava el teu poble. Ens has preservat de la ruïna, obrant rectament davant el nostre Déu.
I tot el poble va exclamar:
—Així sigui, així sigui!

Triomf d’Israel (14-16)

Conversió d’Aquior