Judit - 6

    1 Quan va cessar l’aldarull dels qui envoltaven el lloc del consell, Holofernes, general en cap de l’exèrcit assiri, va dir a Aquior davant totes les tropes estrangeres i davant tots els moabites:
    2 —Qui ets tu, Aquior, amb els mercenaris a sou d’Efraïm, per a donar-te-les de profeta com fas avui? ¿Ens dius que no ataquem els israelites, perquè seran protegits pel seu Déu? Però quin déu hi ha, fora de Nabucodonosor? Ell enviarà el seu exèrcit poderós i els esborrarà de la faç de la terra. El seu Déu no els en podrà pas alliberar! 3 Nosaltres, servents de Nabucodonosor, els destrossarem d’un sol cop. No resistiran l’empenta dels nostres cavalls: 4 els inundarem de cavalleria! Les seves muntanyes s’embriagaran de sang i les seves planes es cobriran de cadàvers. No resistiran a peu dret davant nostre. El seu extermini serà total. Ho afirma el rei Nabucodonosor, el senyor de tota la terra. Ell ho ha dit, i les seves paraules es compliran. 5 I tu, Aquior, mercenari ammonita, que avui has parlat amb traïdoria, sàpigues que, des d’ara, ja no em tornaràs a veure, fins que m’hauré venjat d’aquesta gent escapada d’Egipte. 6 Llavors, quan tornaré, els meus soldats, aquest poble que em serveix, et traspassaran el costat amb el ferro de les seves armes i tu cauràs ferit de mort. 7 Ara els meus homes et duran a les muntanyes i et deixaran en alguna de les ciutats que hi ha en aquells costers; 8 i no moriràs fins que seràs exterminat amb els israelites. 9 I com que dintre teu estàs convençut que no seran conquerits, no has de fer per a res un posat tan abatut. Ho he dit, i no hi haurà cap de les meves paraules que no es compleixi.

Aquior és lliurat als israelites


    10 Aleshores Holofernes va ordenar als servidors que tenia a la seva tenda:
—Agafeu Aquior, dueu-lo a Betúlia i deixeu-lo en mans dels israelites.

    11 Els servidors van agafar Aquior, el van dur fora del campament cap a la plana, i de la plana a les muntanyes, i el deixaren vora les fonts que hi ha sota mateix de Betúlia, 12 ciutat situada al cim d’un turó. Quan els defensors els van veure, empunyaren les armes i sortiren de la ciutat, mentre els foners disparaven per impedir que els enemics pugessin. 13 Llavors aquests es van esmunyir muntanya avall, van lligar Aquior i el deixaren abandonat al peu de la muntanya; després se’n tornaren cap al seu senyor. 14 Els israelites van baixar de la ciutat, arribaren fins on era Aquior, el van deslligar i se’l van endur a Betúlia per presentar-lo a les autoritats. 15 En aquell moment els caps de la ciutat eren Ozies, fill de Micà, de la tribu de Simeó, Cabrís, fill de Gotoniel, i Carmis, fill de Melquiel. 16 Van convocar tots els ancians de la ciutat, però també van acudir a l’assemblea tot el jovent i les dones. Feren posar Aquior al mig de tot el poble, i Ozies li preguntà què havia passat. 17 Aquior va prendre la paraula per explicar-los què s’havia dit en el consell d’Holofernes: el parlament que ell havia fet davant els caps dels assiris i les bravates grandiloqüents d’Holofernes contra el poble d’Israel.
    18 Llavors tot el poble es prosternà en actitud d’adoració bo i clamant:
    19 —Senyor, Déu del cel, mira les insolències d’aquesta gent i tingues pietat del nostre poble, tan insignificant! Fixa avui la mirada en els qui et som consagrats!
    20 Acabat animaven Aquior i li feien grans lloances. 21 Ozies se’l va endur de l’assemblea a casa seva i va convidar els ancians a un banquet. Després van passar tota aquella nit suplicant l’auxili del Déu d’Israel.