Ester (versió grega) - 6

El rei fa honorar Mardoqueu

    1 Aquella nit, el Senyor no va deixar que el rei agafés el son. Va demanar, doncs, al seu preceptor que li portés la crònica i la hi llegís. 2 En un cert punt van trobar escrit com Mardoqueu havia denunciat al rei que els seus dos eunucs, durant el torn de guàrdia, conspiraven per assassinar-lo. 3 El rei va preguntar:
—Amb quin honor vam distingir o recompensar Mardoqueu?
Els seus servidors van respondre:
—No li has donat cap honor.

    4 Mentre el rei preguntava què s’havia fet per recompensar a Mardoqueu els serveis prestats, Aman arribava a l’atri del palau. Venia justament a demanar al rei que fes penjar Mardoqueu a la forca que li tenia preparada. El rei va dir:
—Qui hi ha a l’atri?

    5 Els seus servidors van respondre:
—És Aman.
El rei el va fer cridar
6 i li preguntà:
—Què puc fer per un home que jo vull honorar?
Aman va pensar: «A qui voldrà honorar el rei, sinó a mi?»
7 Per això li va respondre:
—A l’home que el rei vol honorar,
8 els servents del rei li haurien de dur un vestit de lli igual al vestit que el rei porta, i un cavall com els que el rei mateix cavalca. 9 Ho haurien de donar tot a un dels amics del rei, un d’alta noblesa, i aquest, després de vestir l’home que el rei vol honorar i de fer-lo muntar al cavall, hauria de proclamar pel carrer major de la ciutat: “Així es tracta l’home que el rei vol honorar!”
    10 Llavors el rei va ordenar a Aman:
—Molt bé! Fes tot això amb Mardoqueu, el jueu que presta els seus serveis aquí a palau. No et descuidis de cap detall!

    11 Aman va prendre els vestits i el cavall, va vestir Mardoqueu, el féu muntar a cavall i el passejà pel carrer major de la ciutat tot proclamant: «Així es tracta l’home que el rei vol honorar!»
    12 Després Mardoqueu se’n tornà a palau, mentre Aman se n’anava a casa seva, molest i amb el cap baix. 13 Aman va explicar a Zosara, la seva dona, i als seus amics tot el que li havia passat. Els amics i la dona li van dir:
—Si aquest Mardoqueu, davant el qual has començat a veure’t humiliat, és jueu de llinatge, cauràs sense remei. No te’n podràs pas desfer, perquè el Déu viu és amb ell.

    14 Encara estaven parlant quan van arribar els eunucs a casa d’Aman i se’l van endur al convit que Ester havia preparat.