Segon llibre de les Cròniques - 32

Invasió de Sennaquerib

    1 Després d’aquests fets i d’aquestes mostres de fidelitat d’Ezequies al Senyor, Sennaquerib, rei d’Assíria, va envair Judà i assetjà les ciutats fortificades amb la intenció d’apoderar-se’n. 2 Quan Ezequies veié que Sennaquerib havia vingut amb el propòsit d’atacar Jerusalem, 3 va reunir en consell els prohoms i els oficials de l’exèrcit per parlar de la conveniència d’obturar les fonts d’aigua que hi havia fora de la ciutat. Ells van estar-hi a favor. 4 Llavors es reuní molta gent i van obturar totes les fonts i el rierol que corria pel mig de la vall, perquè es deien: «Només faltaria que quan arribessin els reis d’Assíria trobessin tanta aigua!» 5 Ezequies s’animà a reconstruir la part de muralla que estava ensorrada, va aixecar més les torres de defensa i va construir una segona muralla a l’exterior; consolidà el Mil·ló de la ciutat de David i va fer una gran quantitat de dards i d’escuts. 6 Va nomenar caps militars per a comandar el poble, va reunir la gent a la plaça de la porta de la ciutat i els arengà dient:
    7 —Sigueu ferms i decidits! No temeu ni us acovardiu davant el rei d’Assíria i davant tot el gran exèrcit que té al seu costat. Al costat nostre tenim algú més gran, que ell no té. 8 Ell compta amb forces humanes, però nosaltres comptem amb el Senyor, el nostre Déu, que ens ajudarà i lluitarà amb nosaltres.
Les paraules d’Ezequies, rei de Judà, van encoratjar el poble.

    9 Després d’això, mentre Sennaquerib, rei d’Assíria, era a Laquix amb totes les tropes que comandava, envià una ambaixada a Jerusalem, a trobar Ezequies, rei de Judà, i tots els de Judà que eren a Jerusalem, per dir-los:
    10 —Aquest és el missatge de Sennaquerib, rei d’Assíria: En què confieu per a continuar assetjats a Jerusalem? 11 Ezequies us està enganyant i us exposa a morir de fam i de set quan us diu: “El Senyor, el nostre Déu, ens salvarà de les mans del rei d’Assíria.” 12 Però, ¿no veieu que Ezequies li ha destruït tots els recintes sagrats i els altars, i ha ordenat als habitants de Judà i de Jerusalem que l’adorin i ofereixin els sacrificis davant un únic altar? 13 ¿No sabeu el que jo vaig fer i el que van fer els meus avantpassats amb tots els pobles de la terra? ¿És que els déus d’aquestes nacions han pogut alliberar els seus propis països de les mans del rei d’Assíria? 14 Si mai cap déu d’aquestes nacions que els meus avantpassats han exterminat no ha pogut alliberar el seu poble de les meves mans, per què el vostre Déu us n’hauria de poder salvar? 15 Ara, doncs, no us deixeu enganyar, no us deixeu enredar així per Ezequies. No us el cregueu, perquè cap déu de cap nació ni de cap reialme no ha pogut alliberar el seu poble de les meves mans ni de les dels meus avantpassats. Per tant, tampoc els vostres déus no us en podran alliberar.
    16 Els ambaixadors de Sennaquerib encara llançaren més invectives contra el Senyor-Déu i contra el seu servent Ezequies. 17 A més, Sennaquerib havia escrit una carta insultant el Senyor, Déu d’Israel, i dient d’ell: «Tal com els déus de les nacions de la terra no van alliberar els seus pobles de les meves mans, tampoc el Déu d’Ezequies no alliberarà el seu poble.» 18 Els enviats assiris cridaven fort i en hebreu a la població de Jerusalem que era a dalt de la muralla, per espantar-la i desmoralitzar-la i així poder conquerir la ciutat. 19 Parlaven del Déu de Jerusalem com dels déus dels altres pobles de la terra, fabricats per mans d’home.
    20 En sentir tot això, el rei Ezequies i el profeta Isaïes, fill d’Amós, van pregar clamant al cel. 21 Llavors el Senyor envià un àngel que va aniquilar tots els guerrers amb els caps i oficials del campament del rei d’Assíria. Aquest se’n tornà avergonyit al seu país, i, quan va entrar al temple del seu déu, allí mateix alguns dels seus propis fills el van assassinar. 22 Així el Senyor salvà Ezequies i la població de Jerusalem de les mans de Sennaquerib, rei d’Assíria, i de les mans de tots els seus enemics, i els concedí el repòs de tots els qui els envoltaven. 23 Molta gent venia a Jerusalem portant ofrenes al Senyor i presents per a Ezequies, rei de Judà. Ezequies, després d’aquests fets, va adquirir un gran prestigi davant de totes les nacions.

Malaltia i guarició d’Ezequies


    24 Per aquell temps, Ezequies es posà malalt de mort. Llavors va pregar al Senyor, i ell va parlar-li i va fer un prodigi a favor seu. 25 Ezequies, malgrat el benefici rebut, no va ser agraït; al contrari, es va enorgullir i atragué sobre ell i sobre Judà i Jerusalem la indignació del Senyor. 26 Però, tot i haver-se enorgullit, Ezequies es va humiliar, ell i els habitants de Jerusalem. El Senyor no tornà a indignar-se contra ells en vida d’Ezequies.

Prosperitat d’Ezequies


    27 Ezequies va acumular moltes riqueses i un gran prestigi. Atresorà molta plata, or, pedres precioses, perfums, escuts i tota mena d’objectes de valor. 28 Va construir magatzems per a guardar-hi les collites de blat, de vi i d’oli, estables per a tota mena de bestiar i pletes per als ramats. 29 Es construí ciutats i va adquirir molts ramats de bestiar gros i menut, perquè Déu li havia concedit moltíssims béns.
    30 Va ser Ezequies qui obturà la sortida superior de les aigües de Guihon i les desvià per un canal subterrani cap a la part occidental de la ciutat de David. Ezequies va tenir èxit en tot el que emprengué. 31 Però, quan rebé uns dignataris vinguts de Babilònia, acompanyats d’intèrprets, per informar-se del prodigi que hi havia hagut al país, Déu l’abandonà per posar-lo a prova i per conèixer totes les seves intencions.

Mort d’Ezequies


    32 La resta de la història d’Ezequies i les seves obres piadoses consten en la Visió del profeta Isaïes, fill d’Amós, i en la Crònica dels reis de Judà i d’Israel. 33 Ezequies va morir i es reuní amb els seus pares; el van enterrar a la pujada dels sepulcres dels descendents de David. Tot Judà i la població de Jerusalem li van retre honors fúnebres. El va succeir el seu fill Manassès.