Segon llibre de les Cròniques - 31

Organització del servei del temple

    1 Després d’això, tots els israelites que es trobaven allí van passar per les ciutats de Judà a esmicolar els pilars sagrats i a tallar els bosquets dels recintes sagrats, i els van destruir juntament amb els altars de tot Judà, Benjamí, Efraïm i Manassès. Després tots els israelites se’n tornaren a les seves ciutats i possessions.
    2 Ezequies va organitzar els torns dels sacerdots i dels levites i va assignar a cada torn la funció sacerdotal o levítica que li corresponia: oferir holocaustos i sacrificis de comunió, oficiar el culte i executar els cants d’acció de gràcies i de lloança dins el recinte del campament del Senyor. 3 Va destinar una part dels ramats de la casa reial per als holocaustos del matí i del capvespre, els dels dissabtes, de les festes del primer dia del mes i de les solemnitats, tal com prescriu la Llei del Senyor. 4 A la població de Jerusalem li va ordenar que donés la part corresponent als sacerdots i als levites perquè poguessin dedicar-se amb constància a la Llei del Senyor. 5 Tan bon punt es va divulgar aquesta ordre, els israelites dugueren amb molta generositat les primícies de la collita del blat, del vi, de l’oli, de la mel i de tota mena de productes del camp. Portaren en abundància el delme de tot. 6 També els habitants de les poblacions de Judà, tant els qui procedien del regne d’Israel com els de Judà mateix, dugueren el delme dels ramats de vaques, ovelles i cabres; quant als delmes de les collites consagrats al Senyor, el seu Déu, els van posar en munts. 7 El mes tercer començaren a fer els munts, i el mes setè van acabar. 8 Quan Ezequies i els prohoms arribaren i veieren aquells munts, van beneir el Senyor i el seu poble d’Israel. 9 Ezequies va preguntar als sacerdots i als levites què eren aquells munts, 10 i Azariahu, el gran sacerdot, de la família de Sadoc, li respongué:
—Des que van començar a portar al temple la part reservada al Senyor, mengem fins a saciar-nos i encara en sobra molt, perquè el Senyor ha beneït el seu poble. En aquests munts hi ha tot el que sobra.

    11 Llavors Ezequies va ordenar que preparessin cambres en el temple del Senyor. Així ho van fer, 12 i van dur-hi fidelment les parts reservades al Senyor, els delmes i les altres ofrenes consagrades. El levita Cananiahu va ser l’intendent, i el seu germà Ximí era el seu ajudant. 13 Per ordre del rei Ezequies i d’Azariahu, intendent en cap del temple de Déu, van ser nomenats responsables Jehiel, Azaziahu, Nàhat, Assahel, Jerimot, Jozabad, Eliel, Ismaquiahu, Màhat i Benaiahu, a les ordres de Cananiahu i del seu germà Ximí. 14 El levita Corè, fill d’Imnà, porter de la porta Oriental, tenia a càrrec seu les ofrenes voluntàries fetes a Déu i la distribució de les parts reservades al Senyor i de les ofrenes més santes. 15 Tenia a les seves ordres Eden, Miniamín, Jeixua, Xemaiahu, Amariahu i Xecaniahu; a les ciutats on vivien els sacerdots, aquests s’encarregaven de repartir-los fidelment les porcions d’acord amb els diversos torns. No feien diferència entre grans i petits; 16 només calia que estiguessin inscrits entre els homes de tres anys en amunt. Feien el mateix amb tots els qui entraven al temple del Senyor per complir les funcions de cada dia assignades a cada grup segons els diversos torns.
    17 Els sacerdots eren inscrits per famílies, mentre que els levites, de vint anys en amunt, ho eren per grups i per torns. 18 Havien de ser inscrits amb tots els seus: dones, fills i filles, és a dir, amb tota la seva família, sempre que estiguessin en estat de puresa ritual. 19 Pel que fa als sacerdots descendents d’Aaron que vivien en els camps de pasturatge d’alguna de les ciutats sacerdotals, hi havia en cada ciutat uns homes designats personalment per a distribuir les porcions corresponents a cada home d’entre els sacerdots i a tots els levites inscrits en el registre.
    20 Així obrava Ezequies per tot Judà. Feia el que és bo, recte i fidel davant el Senyor, el seu Déu. 21 Tot el que emprenia per al servei del temple de Déu, o per complir la Llei i els manaments, ho feia cercant el seu Déu amb tot el seu cor, i per això prosperava.