Segon llibre de les Cròniques - 20

Guerra contra Josafat

    1 Després d’algun temps, els moabites i els ammonites, amb alguns meünites, van emprendre una campanya contra Josafat. 2 Alguns van portar al rei aquesta informació:
—Una gran multitud ve contra tu des de l’altra banda del Mar Mort, des del país d’Edom; ja són a Hassasson-Tamar, o sigui Enguedí.

    3 Josafat, espantat, va decidir de recórrer al Senyor i proclamà un dejuni per tot Judà. 4 Vingueren, doncs, els de Judà, els de totes les ciutats del país, i es van aplegar per invocar el Senyor. 5 Josafat, dret enmig de l’assemblea de Judà i de Jerusalem, en el temple del Senyor, davant el nou atri, 6 va exclamar:
—Senyor, Déu dels nostres pares, tu ets el Déu del cel i domines tots els reialmes de la terra. Tens a les mans la força i el poder, i ningú no et pot plantar cara.
7 Tu, Déu nostre, vas desposseir els habitants d’aquest país davant el teu poble d’Israel, i el vas donar per sempre als descendents d’Abraham, el teu amic. 8 Un cop establerts al país, hi van edificar un santuari dedicat al teu nom, pensant: 9 “Quan sobrevingui una desgràcia, el càstig de la guerra, la pesta o la fam, si ens presentem davant aquest temple, davant teu, perquè és el temple que porta el teu nom, i si et clamem a tu enmig del perill, tu ens escoltaràs i ens salvaràs.” 10 Ara ja veus què fan els ammonites, els moabites i els edomites de la muntanya de Seïr: quan els d’Israel venien del país d’Egipte, tu no vas permetre que passessin pel seu territori, i per això, en lloc de destruir-los, es van desviar. 11 Ara ens ho paguen venint a desposseir-nos de l’heretat que tu ens havies donat. 12 Ets tu, Déu nostre, qui els has de judicar. Nosaltres no tenim prou força per a fer front a aquesta gran multitud que ara ens ataca; no sabem què fer, però tenim els ulls posats en tu.
    13 Tots els de Judà, amb les seves dones i els fills, i fins i tot les criatures, eren allà, drets davant el Senyor. 14 Llavors, enmig de l’assemblea, l’esperit del Senyor s’apoderà d’un descendent d’Assaf, el levita Jahaziel, fill de Zecariahu, fill de Benaià, fill de Jeiel, fill de Matanià. 15 Jahaziel digué:
—Estigueu atents, tots els de Judà i de Jerusalem, i tu, rei Josafat! Això diu el Senyor: No tingueu por, no us acovardiu davant aquesta gran multitud. Aquesta batalla no és cosa nostra, sinó de Déu.
16 Demà baixeu contra ells; vindran per la pujada de Sis i els trobareu al final del torrent que hi ha davant el desert de Jeruel. 17 En aquesta ocasió no sou vosaltres qui heu de combatre. Situeu-vos allí i quedeu-vos-hi per contemplar la victòria del Senyor a favor vostre. Gent de Judà i de Jerusalem, no tingueu por, no us acovardiu. Demà sortiu-los al pas, que el Senyor serà amb vosaltres.
    18 Josafat es va prosternar amb el front a terra, i també tots els de Judà i de Jerusalem es prosternaren davant el Senyor per adorar-lo. 19 Els levites descendents dels clans de Quehat i de Corè es van aixecar per lloar el Senyor, Déu d’Israel, amb totes les seves forces.
    20 De bon matí es posaren en marxa cap al desert de Tecoa. Quan sortien, Josafat s’aturà i digué:
—Escolteu-me, homes de Judà i de Jerusalem! Confieu en el Senyor, el vostre Déu. Sortiu confiats. Tingueu confiança en els profetes i triomfareu.

    21 Llavors va reunir l’assemblea del poble per designar un grup de cantors que lloessin el Senyor quan fes aparèixer la seva santedat. Col·locats al davant de les tropes, havien de cantar: «Enaltiu el Senyor; perdura eternament el seu amor.»
    22 Tan bon punt començaren els crits de festa i de lloança, el Senyor va parar emboscades contra els ammonites, els moabites i els edomites de les muntanyes de Seïr que havien vingut contra Judà, i foren derrotats. 23 Els ammonites i els moabites s’aixecaren contra els de Seïr per exterminar-los i aniquilar-los. Després d’exterminar els de Seïr, tots van col·laborar a destruir-se mútuament els uns als altres.
    24 Quan els de Judà arribaren al promontori des d’on es domina el desert, van mirar cap a la multitud dels enemics, i tot eren cadàvers estesos per terra; no es veia ni un sol fugitiu. 25 Josafat i la seva gent anaren a saquejar les despulles. Van trobar molts animals de càrrega, ramats, vestits i objectes de valor. El botí era tan abundós que van estar tres dies saquejant; de tant que n’hi havia, no se’l podien endur tot. 26 El quart dia s’aplegaren a la vall de la Benedicció. Aquest és el nom que van donar a aquell indret, i encara avui es coneix amb aquest nom, perquè allà van beneir el Senyor. 27 Després, tots els homes de Judà i de Jerusalem, amb Josafat al davant, van emprendre el retorn a Jerusalem cantant de goig, perquè el Senyor els havia donat l’alegria d’alliberar-los dels seus enemics. 28 Arribats a Jerusalem, van anar al temple del Senyor amb arpes, lires i trompetes. 29 Un gran pànic s’apoderà de tots els reialmes dels països veïns quan van saber que el Senyor havia lluitat contra els enemics d’Israel. 30 El reialme de Josafat va quedar tranquil: el seu Déu li va concedir el repòs de tots els qui l’envoltaven.

Resum del regnat de Josafat


    31 Josafat, doncs, era rei de Judà. Tenia trenta-cinc anys quan començà a regnar, i va ser rei vint-i-cinc anys a Jerusalem. La seva mare es deia Azubà i era filla de Xilhí. 32 Va comportar-se com el seu pare Asà, sense desviar-se’n gens i fent tot allò que plau al Senyor. 33 Amb tot, els recintes sagrats no van ser suprimits, i el poble encara no mantenia el cor fidel al Déu dels seus pares.
    34 La resta de la història de Josafat, des del principi a la fi, tot consta en la Història de Jehú, fill d’Hananí, inclosa en el Llibre dels reis d’Israel.
    35 Finalment, Josafat, rei de Judà, s’associà amb Ahazià, rei d’Israel, que tenia una conducta impia. 36 L’acord amb el rei d’Israel era per a construir una flota de grans vaixells. Van construir les naus a Ession-Guèber. 37 Llavors Elièzer, fill de Dodavahu, de Mareixà, va profetitzar contra Josafat dient-li:
—Ja que t’has associat amb Ahazià, el Senyor destruirà la teva obra.
Efectivament, les naus es van estavellar i no pogueren anar a Tarsis.