Segon llibre de les Cròniques - 5

    1 Quan va quedar enllestida tota l’obra que Salomó havia encarregat per al temple del Senyor, va fer portar les ofrenes sagrades que havia deixat el seu pare David, plata, or i tots els objectes, i ho diposità tot al tresor del temple de Déu.

Trasllat de l’arca al temple


    2 Llavors Salomó va convocar a Jerusalem els ancians d’Israel i tots els caps de les tribus, els principals dels llinatges d’Israel, per traslladar l’arca de l’aliança del Senyor des de la ciutat de David, que és Sió. 3 Tots els homes d’Israel es reuniren amb el rei Salomó per a la festa del mes setè. 4 Quan tots els ancians d’Israel hagueren arribat, els levites van prendre l’arca. 5 Amb l’arca del Senyor pujaren la tenda del trobament i tots els objectes sagrats que contenia. Tot ho portaven els sacerdots levites.
    6 El rei Salomó, amb tota la comunitat d’Israel reunida davant l’arca, va sacrificar moltons i vedells en tanta quantitat que no es podia comptar ni calcular. 7 Els sacerdots van portar l’arca de l’aliança del Senyor al seu lloc, a la cambra interior del santuari, al lloc santíssim, sota les ales dels querubins. 8 Els querubins, en efecte, desplegaven les ales cap a l’indret de l’arca i cobrien l’arca i les seves barres. 9 Les barres eren tan llargues que els extrems, des de l’arca, es veien davant la cambra sagrada, però no eren visibles des de l’exterior; encara són allí el dia d’avui. 10 Dintre l’arca només hi havia les dues taules de pedra que Moisès hi havia dipositat a l’Horeb, quan el Senyor va pactar amb els israelites, després que sortissin d’Egipte.
    11 Llavors els sacerdots van sortir del lloc sant; tots els qui s’hi trobaven s’havien purificat ritualment sense seguir l’ordre dels torns litúrgics. 12 Tots els levites cantors, Assaf, Eman i Jedutun, amb els seus fills i parents, vestits de lli, amb címbals, arpes i lires, eren allà, drets al costat oriental de l’altar, amb cent vint sacerdots que tocaven les trompetes. 13 Tocaven les trompetes i cantaven tan a l’uníson que se sentia una sola veu quan lloaven i enaltien el Senyor. Alçaven la veu al so de les trompetes, dels címbals i dels altres instruments musicals, lloant el Senyor i dient: «Que n’és, de bo! Perdura eternament el seu amor.» Llavors l’edifici es va omplir d’un núvol; era l’edifici del temple del Senyor. 14 Els sacerdots no hi podien oficiar. El núvol ho impedia, ja que la presència gloriosa del Senyor havia omplert el temple de Déu.