Primer llibre de les Cròniques - 21

Cens d’Israel

    1 Satanàs es va alçar contra Israel i va incitar David a fer el cens d’Israel. 2 David ordenà a Joab i als oficials de l’exèrcit:
—Aneu a fer el cens d’Israel des de Beerxeba fins a Dan i porteu-me el resultat, que vull saber el nombre dels censats.

    3 Joab li va replicar:
—Que el Senyor multipliqui el seu poble cent vegades més del que és. Tots estan al teu servei, rei i senyor meu. Per què, doncs, el meu senyor desitja aquest cens? Per què Israel se n’ha de fer culpable?

    4 Així i tot, el rei va mantenir l’ordre donada a Joab. Aquest es posà en camí i recorregué tot Israel. Després va tornar a Jerusalem 5 i comunicà a David la xifra del cens: a Israel hi havia un milió cent mil homes capaços de manejar l’espasa, i quatre-cents setanta mil a Judà. 6 Però Joab no va fer el cens de Leví i de Benjamí, perquè li repugnava l’ordre del rei.

Conseqüències del cens


    7 Aquest cens va desplaure a Déu, que va castigar Israel. 8 Llavors David digué a Déu:
—He comès un greu pecat amb això que he fet, però ara vulgues passar per alt la culpa del teu servent. He estat un estúpid!

    9 El Senyor va parlar a Gad, vident de David:
    10 —Vés i digues a David: “Això et fa saber el Senyor: Et proposo tres càstigs, i el càstig que triïs, jo l’executaré.”
    11 Gad anà a trobar David i li va transmetre el missatge. Li digué:
—Això diu el Senyor: Tria tu mateix
12 si vols tres anys de fam, o bé tres mesos de derrotes perseguit per l’espasa dels teus enemics, o bé tres dies d’espasa del Senyor, és a dir, de pesta al país: que l’àngel del Senyor faci estralls per tot el territori d’Israel. Pensa-t’ho i mira què haig de respondre al qui m’ha enviat.
    13 David va dir a Gad:
—Estic atrapat! Però val més caure en mans del Senyor, que és molt misericordiós, que no pas en les mans dels homes.

    14 Així, doncs, el Senyor va enviar la pesta a Israel, i van caure setanta mil homes. 15 Déu envià un àngel a Jerusalem per devastar-la. Però tan bon punt havia començat, el Senyor ho veié, li va doldre aquella calamitat i va manar a l’àngel exterminador:
—Prou! Atura la mà!
L’àngel del Senyor es trobava a l’era d’Ornan, el jebuseu.
16 David va alçar els ulls i veié que l’àngel del Senyor, dret entre cel i terra, apuntava contra Jerusalem amb l’espasa desembeinada a la mà. Llavors David i els ancians, vestits amb roba de sac en senyal de dol, es prosternaren amb el front a terra. 17 David va clamar a Déu:
—Sóc jo qui he ordenat de fer el cens del poble! Sóc jo qui he pecat, qui he obrat malament. Aquest ramat, què ha fet? Senyor Déu meu, que la teva mà caigui damunt meu i la meva família, però que aquesta plaga no s’abati sobre el teu poble!

David dedica un altar al Senyor


    18 L’àngel del Senyor va manar a Gad que digués a David d’anar a l’era d’Ornan, el jebuseu, per dedicar-hi un altar al Senyor. 19 David hi va anar, per complir allò que Gad li havia dit en nom del Senyor. 20 Ornan, que batia el blat, es va girar i veié l’àngel. Els seus quatre fills, que eren amb ell, es van amagar. 21 David s’acostà a Ornan i, quan aquest va veure David, sortí de l’era i es va prostrar amb el front fins a terra al davant d’ell. 22 David va dir a Ornan:
—Cedeix-me l’era per a dedicar-hi un altar al Senyor i aturar així la plaga que afligeix el poble. T’ho pagaré pel que val.

    23 Ornan va replicar a David:
—Que el rei, el meu senyor, la prengui i faci tot el que li plagui. Mira, també et dono els bous per als holocaustos, els trills per a la llenya i el blat per a l’ofrena. Tot t’ho dono.

    24 Però el rei David li va respondre:
—De cap manera! T’ho compraré i t’ho pagaré pel que val. No puc pas prendre el que és teu per oferir al Senyor holocaustos que no m’hagin costat res.

    25 David, doncs, va pagar a Ornan per l’era sis-cents sicles d’or. 26 Allà va construir un altar dedicat al Senyor i va oferir-hi holocaustos i víctimes de comunió. Va invocar el Senyor, i ell li va respondre enviant foc del cel sobre l’altar dels holocaustos. 27 Llavors el Senyor va manar a l’àngel que tornés l’espasa a la beina. 28 En aquell moment, en veure David que el Senyor li havia respost a l’era d’Ornan, el jebuseu, va oferir-hi més sacrificis. 29 En aquella època, el tabernacle del Senyor que Moisès havia fet al desert, i l’altar dels holocaustos, eren al turó sagrat de Gabaon. 30 Però David no havia pogut anar a consultar-hi Déu, perquè l’espasa de l’àngel del Senyor el tenia esgarrifat.