Esdres - 3

Restabliment de l’altar i represa del culte

    1 Quan va arribar el mes setè de l’any, tots els israelites, que ja s’havien establert en les seves poblacions, es van congregar com un sol home a Jerusalem. 2 El sacerdot Jeixua, fill de Jossadac, juntament amb els seus germans els altres sacerdots, i Zorobabel, fill de Xealtiel, amb els seus parents, van reconstruir l’altar del Déu d’Israel, per poder-hi oferir holocaustos tal com prescriu la Llei de Moisès, home de Déu. 3 Malgrat el temor que els inspiraven els habitants del país, van erigir l’altar sobre els seus antics fonaments i van oferir-hi els holocaustos del matí i del capvespre en honor del Senyor. 4 Els israelites també van celebrar, tal com és prescrit, la festa dels Tabernacles: cada un dels dies de la festa van oferir el nombre manat d’holocaustos. 5 I a partir d’aleshores van oferir cada dia l’holocaust perpetu, els holocaustos de la festa del primer dia del mes i els de totes les festivitats consagrades al Senyor, a més dels holocaustos que li oferien voluntàriament. 6 Així, des del primer dia del mes setè, començaren a oferir holocaustos al Senyor. Tot i això, els fonaments del nou temple del Senyor encara no estaven posats.

Inici de la reconstrucció del temple


    7 Després, amb autorització de Cir, rei de Pèrsia, van contractar, pagant-los amb diners, picapedrers i fusters, i també van contractar mercaders de Sidó i de Tir perquè, a canvi de queviures, begudes i oli, els enviessin fusta de cedre del Líban per mar fins a Jafa.
    8 L’any segon després de la seva arribada a Jerusalem, al temple de Déu, en el mes segon, Zorobabel, fill de Xealtiel, i Jeixua, fill de Jossadac, amb els altres germans seus, els sacerdots, amb els levites i amb tots els qui havien tornat de la captivitat a Jerusalem, van començar la reconstrucció del temple del Senyor. Els levites de vint anys en amunt van ser els encarregats de dirigir l’obra. 9 Així, doncs, els levites Jeixua, amb els seus fills i germans, i Cadmiel, amb els seus fills, del clan d’Odavià, van emprendre unànimement la direcció dels treballadors de l’obra del temple de Déu. Col·laboraven amb ells els levites descendents d’Henadad, els seus fills i els seus germans.
    10 Quan els constructors hagueren de posar els fonaments del temple del Senyor, es van congregar els sacerdots, amb vestidures sagrades i amb les trompetes, i els levites, descendents d’Assaf, amb els címbals, per lloar el Senyor, seguint les disposicions de David, rei d’Israel. 11 Entonaven lloances i accions de gràcies al Senyor cantant a cors alterns: «Que n’és, de bo; perdura eternament el seu amor a Israel!» I tot el poble proferia grans aclamacions de lloança al Senyor, perquè posaven els fonaments del seu temple. 12 Però, mentre la majoria cridava de joia i d’alegria, molts sacerdots, levites i caps de llinatge ja ancians que havien conegut el temple anterior, ploraven a llàgrima viva veient com posaven els fonaments del nou temple. 13 I era impossible de distingir entre les aclamacions d’alegria dels uns i els sanglots i el plor dels altres, perquè el poble proferia unes aclamacions tan fortes que se sentien de molt lluny.