Èxode - 32

    1 El poble, veient que Moisès trigava a baixar de la muntanya, es va aplegar al voltant d’Aaron i li digué:
—Fes-nos uns déus que vagin davant nostre, perquè d’aquest Moisès que ens ha tret del país d’Egipte no sabem què se n’ha fet.

    2 Aaron els respongué:
—Traieu les arracades d’or de les orelles de les vostres dones, dels vostres fills i de les vostres filles i porteu-me-les.

    3 Aleshores tot el poble es va treure les arracades d’or de les orelles i les van portar a Aaron. 4 Ell va recollir l’or que li presentaven i en va fer un vedell de fosa, que modelà amb el cisell. Ells exclamaren:
—Aquests són els teus déus, Israel, que t’han tret del país d’Egipte!

    5 Aaron, veient això, va aixecar un altar davant l’estàtua i proclamà:
—Demà serà dia de festa en honor del Senyor!

    6 L’endemà, doncs, el poble es va llevar de bon matí, oferí holocaustos i va immolar víctimes com a sacrificis de comunió. Després es van asseure a menjar i beure, i acabat s’aixecaren per divertir-se.
    7 El Senyor digué a Moisès:
—Baixa de pressa, perquè el teu poble, que tu havies tret del país d’Egipte, s’ha pervertit.
8 De seguida s’han desviat del camí que jo els indicava. S’han fabricat un vedell de fosa i es prosternen al seu davant, li ofereixen sacrificis i diuen: “Aquests són els teus déus, Israel, que t’han tret del país d’Egipte!”
    9 El Senyor va afegir:
—Veig com és aquest poble: sempre va a la seva.
10 Ara, doncs, deixa’m que s’encengui contra ells la meva indignació i els extermini. Després faré de tu un gran poble.
    11 Però Moisès apaivagava el Senyor, el seu Déu, dient:
—Senyor, per què s’ha d’encendre el teu enuig contra el teu poble, que tu has fet sortir del país d’Egipte amb gran poder i amb mà forta?
12 ¿Permetràs que els egipcis diguin: “Els va fer sortir amb mala intenció, per matar-los a les muntanyes i fer-los desaparèixer de la terra”? Fes-te enrere de la teva indignació, renuncia a fer mal al teu poble. 13 Recorda’t d’Abraham, d’Isaac i d’Israel, els teus servents, als quals vas jurar per tu mateix dient: “Multiplicaré la vostra descendència com les estrelles del cel, donaré tot aquest país als vostres descendents i el posseiran per sempre més.”
    14 Llavors el Senyor es va desdir del mal amb què havia amenaçat el seu poble.
    15 Moisès va baixar de la muntanya amb les dues taules de l’aliança a les mans. Estaven escrites per tots dos costats. 16 Les taules eren obra de Déu, i també era de Déu l’escriptura gravada a les taules. 17 Quan Josuè va sentir l’aldarull del poble, digué a Moisès:
—Crits de guerra al campament!

    18 Ell va respondre:
—No són crits de victòria
ni són crits de derrota,
sinó cants de festa, el que jo sento.

    19 Quan Moisès es va acostar al campament i veié el vedell i la gent que ballava, es va indignar; llançà les taules que duia a la mà i les trencà al peu de la muntanya. 20 Després va agafar el vedell que s’havien fabricat, el va cremar i el va moldre fins a fer-ne pols, tirà la pols dintre l’aigua i la va fer beure als israelites.
    21 Moisès va dir a Aaron:
—Què t’ha fet aquest poble perquè li hagis carregat un pecat tan gran?

    22 Aaron respongué:
—Que el meu senyor no s’indigni. Tu ja saps que aquest poble és inclinat al mal.
23 Ells em van dir: “Fes-nos uns déus que vagin davant nostre, perquè d’aquest Moisès que ens ha tret del país d’Egipte no sabem què se n’ha fet.” 24 Llavors els vaig dir: “Qui porti or, que se’l tregui i me’l doni.” Jo el vaig tirar al foc i en va sortir aquest vedell.
    25 Moisès va veure que el poble estava abandonat i que Aaron l’havia deixat a mercè dels adversaris. 26 Llavors es va plantar a l’entrada del campament i cridà:
—Qui estigui amb el Senyor, que vingui cap a mi!
Tots els levites es van reunir al seu voltant.
27 Ell els digué:
—Això diu el Senyor, Déu d’Israel: “Que cadascú prengui la seva espasa; passeu i repasseu el campament d’un cap a l’altre i mateu germans, amics i veïns.”

    28 Els levites van fer el que els deia Moisès i aquell dia van caure uns tres mil homes del poble. 29 Després Moisès digué:
—Avui heu rebut la consagració com a sacerdots del Senyor, matant fins i tot els vostres fills i els vostres germans: ell us dóna avui la seva benedicció.

    30 L’endemà, Moisès va dir al poble:
—Heu fet un gran pecat. Però ara pujaré cap al Senyor i potser obtindré el perdó del pecat que heu comès.

    31 Moisès va tornar cap al Senyor i li digué:
—Aquest poble ha comès un gran pecat; s’han fet uns déus d’or.
32 Però ara vulgues perdonar el seu pecat; i si no, esborra’m del llibre que tens escrit.
    33 El Senyor respongué a Moisès:
—El qui ha pecat contra mi és el qui jo esborraré del meu llibre.
34 I ara vés, condueix el poble cap al lloc que t’he indicat. El meu àngel t’anirà al davant. Però vindrà un dia que els tindré en compte el seu pecat.
    35 El Senyor va castigar el poble, perquè havien demanat a Aaron que els fes aquell vedell.