Cohèlet (Eclesiastès) - 12

El record del Creador i la vellesa

    1 I recorda’t del teu creador,
ara que ets jove,
abans no vinguin els dies dolents
i arribin aquells anys
en què ja no dóna gust de viure;

    2 abans no s’apaguin el sol i la llum,
la lluna i els estels,
i, després de la pluja,
encara torni la nuvolada.

    3 Aquells dies, tremolen els homes que abans guardaven la casa,
els més vigorosos s’encorben;
les dones que abans molien
són poques i deixen de moldre,
les qui guaitaven per les finestres
ja només veuen foscor;

    4 i es tanquen les portes del carrer
mentre s’apaga la remor de la mola;
l’home es lleva amb el cant dels ocells,
però totes les cantúries es perden.

    5 Llavors, una pujada espanta
i es té por de fer camí.
L’ametller floreix, la llagosta s’engreixa
i la tàpera madura,
però l’home se’n va al seu estatge etern,
i les ploraneres ja ronden pel carrer.

    6 Sí, recorda’t del teu creador
abans no es rompi el fil de plata
i el llantió d’or s’esberli,
abans no s’esmicoli la gerra a la font
i la corriola del pou es trenqui,

    7 abans la pols no torni a la terra,
el lloc on era,
i l’alè de vida retorni a Déu,
ell que l’havia donat.

    8 Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet, tot és en va.

Epíleg


    9 Cohèlet, a més de ser un savi, també va ensenyar el saber al poble. I va sospesar, aclarir i compondre molts proverbis. 10 Cohèlet mirà de trobar paraules atractives per a escriure exactament la veritat. 11 Les sentències dels savis són com agullons i els qui les han recollides s’assemblen a fites ben plantades. Un sol pastor és qui les ha fetes.
    12 A més d’aquestes coses, fill meu, tingues en compte que escriure molts llibres és una feina de mai no acabar i que estudiar massa perjudica la salut.
    13 Final de l’obra. Ja ho has sentit tot. Reverencia Déu i guarda els seus manaments: això vol dir ser home. 14 Déu jutjarà totes les accions, per amagades que siguin, tant les bones com les dolentes.