Cohèlet (Eclesiastès) - 6

    1 Hi ha un mal que he observat en aquest món i que aclapara l’home. 2 Hi ha qui rep de Déu riquesa, béns i honor, sense que li falti res del que desitja, però Déu no li permet de fruir-ne, sinó que en frueix un estrany. Això sí que és en va i una gran desgràcia!
    3 Un home pot tenir cent fills i viure anys i més anys; però, si no arriba a satisfer el desig de felicitat i acaba sense sepultura, jo dic que més feliç que ell és qui mor abans de néixer. 4 Perquè,
aquest ha vingut en va
i se’n torna enmig de la fosca,
i el seu nom queda oblidat en la tenebra;

    5 no ha vist el sol ni l’ha conegut,
però ha trobat més repòs que no pas l’altre.

    6 Encara que aquest altre visqués dues vegades mil anys, si no arribava a tastar la felicitat, què en trauria? A la fi, tothom fa cap al mateix lloc.
    7 Si l’home treballa, és per menjar, però sempre torna a tenir gana. 8 Llavors, quin és l’avantatge del savi sobre l’ignorant? De què li serveix, al pobre, saber obrir-se camí en la vida? 9 Més val fruir del que es té que deixar-se endur pels desigs: també tot això és en va i afany inútil.

La limitació dels humans


    10 Ja fa temps que allò que existeix ha rebut un nom. I, a més, tots sabem què és un home: sabem que no pot discutir amb qui és més fort que no pas ell. 11 Com més abundants són les paraules de l’home, més abunden les paraules vanes. Quin profit, doncs, en treu de parlar? 12 Al capdavall, qui sap què convé a l’home durant la vida, durant els dies comptats de la seva vida fugissera, que ell travessa com una ombra? Perquè, qui serà capaç d’explicar-li allò que passarà després d’ell sota el sol?