Càntic dels Càntics - 6

    1 On se’n va el teu estimat,
oh tu, la més bella de les dones?
Cap on s’encamina el teu estimat?
El cercarem amb tu.

    2 El meu estimat ha baixat al seu jardí,
als erols de bàlsam,
per recrear-se entre les flors
i per collir-hi lliris.

    3 Jo sóc tota del meu estimat
i el meu estimat és tot meu,
ell que pastura el ramat entre els lliris.

    4 Ets bella com Tirsà, estimada meva,
bonica com Jerusalem,
impressionant com un exèrcit amb les banderes alçades.

    5 Aparta de mi els teus ulls, que m’embruixen!
La teva cabellera és com un ramat de cabres
que baixen de Galaad.

    6 Les teves dents són un ramat d’ovelles
que pugen de banyar-se.
Totes van aparellades,
no n’hi ha cap sense companya.

    7 Dues meitats de magrana són les teves galtes
darrere el teu vel.

    8 Seixanta són les reines,
vuitanta les concubines,
innombrables les donzelles,

    9 però és única la meva coloma,
el meu tot:
única també per a la seva mare,
la preferida d’aquella qui la va infantar.
Les donzelles la veuen i la proclamen benaurada,
regines i concubines la lloen:

    10 «Qui és aquesta que guaita com l’aurora,
bella com la lluna, resplendent com el sol,
impressionant com un exèrcit amb les banderes alçades?»

    11 He davallat al jardí de les nogueres
per veure florir la vall,
per veure si broten els ceps,
si els magraners ja despunten.

    12 Fora de mi per la joia,
m’has embriagat amb la teva dolçor,
filla de noble nissaga!