Càntic dels Càntics - 3

    1 En el meu llit, en plena fosca,
he cercat l’amor de la meva ànima.
L’he cercat i no l’he trobat.

    2 M’he llevat a fer un tomb per la vila:
pels carrers i per les places
cercaré l’amor de la meva ànima.
L’he cercat i no l’he trobat.

    3 M’han trobat els guardes
que fan la ronda de la vila:
«¿No heu vist l’amor de la meva ànima?»

    4 Tot just m’havia apartat d’ells,
trobo l’amor de la meva ànima.
L’he agafat i no el deixava,
fins que l’he dut a casa de la meva mare,
a la cambra de la qui m’ha concebut.

    5 Filles de Jerusalem, us conjuro
per les gaseles i les cérvoles del camp:
no desvetlleu l’amor, no el desperteu
fins que ell mateix ho vulgui.

    6 Què és això que puja del desert,
com una columna de fum
que escampa olor de mirra i encens
i de totes les espècies exòtiques?

    7 Mireu, és la llitera de Salomó!
Seixanta valents l’escorten,
d’entre els valents d’Israel.

    8 Tots saben manejar l’espasa,
són experts en la guerra;
cada un cenyeix l’espasa al flanc
contra els terrors de la nit.

    9 El rei Salomó s’ha construït un baldaquí
de fustes del Líban;

    10 n’ha fet d’argent les columnes,
d’or la respatllera,
de porpra el setial;
per dintre l’han brodat amb amor
les filles de Jerusalem.

    11 Filles de Sió, sortiu,
contempleu el rei Salomó
amb la corona que li posà la seva mare
el dia de les seves noces,
el dia de la joia del seu cor.