Proverbis - 31

    1 Paraules del rei Lemuel. Oracle amb el qual l’alliçonava la seva mare.
    2 Què vols que et digui, fill meu?
Què, fill de les meves entranyes?
Què, fill de les meves prometences?

    3 No dilapidis el teu vigor amb dones,
la teva carrera, amb les qui corrompen reis.

    4 No convé als reis de donar-se al vi, Lemuel,
ni als prínceps de deixar-se endur per la beguda,

    5 que si beuen oblidaran les lleis
i violaran els drets dels oprimits.

    6 Més aviat porteu beguda al qui està perdut,
vi al qui viu en l’amargor:

    7 que begui i oblidarà la misèria,
ja no recordarà la seva pena.

    8 Parla a favor dels sense veu,
enarbora la causa dels dissortats.

    9 Parla per donar sentències justes,
defensa la causa de pobres i necessitats.

    10      Una dona forta, qui la trobarà?
És més preciosa que les perles.

    11      El seu marit confia en ella:
no enyorarà cap més tresor;

    12      en rebrà benestar i no malestar
tots els dies de la vida.

    13      Ella es procura llana i lli,
i les seves mans treballen amb delit.

    14      Com les naus d’un mercader,
porta de lluny les provisions.

    15      És de nit i ja es lleva;
prepara el menjar per als de casa
i la feina a les criades.

    16      Es mira un camp i el compra,
amb el fruit del seu treball planta una vinya.

    17      Es posa amb energia a la feina,
fa anar els braços amb vigor.

    18      Comprova que els negocis marxen bé:
en plena nit encara té encesa la llàntia.

    19      Les seves mans agafen el fus,
buida que buida la filosa.

    20      Obre la mà als pobres,
l’allarga als necessitats.

    21      Si neva no pateix pels de casa:
doble abric porten tots ells.

    22      Ella mateixa es teixeix les flassades,
es vesteix de porpra i de roba de fil.

    23      El seu marit és respectat en l’assemblea,
quan té sessió amb els notables del país.

    24      Teixeix teles per a vendre,
proveeix de cenyidors els marxants.

    25      Va vestida amb honor i dignitat,
es riu del dia de demà.

    26      Parla amb sensatesa,
els seus llavis instrueixen dolçament.

    27      Vetlla per la marxa de la casa,
no menja el pa sense guanyar-se’l.

    28      Els fills van a felicitar-la,
el marit en canta les lloances:

    29      «Hi ha moltes dones fortes,
però tu les guanyes totes!»

    30      L’encís és enganyós, la bellesa s’esvaeix;
la dona que venera el Senyor mereix de ser lloada.

    31      Reconeixeu-li el fruit del seu treball:
per tot el que fa, rebrà pública lloança.