Job - 42

    1 Job va adreçar aquesta resposta al Senyor:
    2 Reconec que tu ho pots tot,
que no t’és impossible cap projecte.

    3 Tu has dit:
«¿Qui és aquest per a enfosquir els meus plans
sense cap coneixement?»
És cert! He parlat en la ignorància
de coses grans que no puc entendre.

    4 Has dit encara:
«Escolta’m, doncs, i et parlaré;
jo et preguntaré i tu m’instruiràs.»

    5 Jo només et coneixia d’oïda,
però ara t’he vist amb els meus ulls.

    6 Per això ara em retracto,
penedit sobre la pols i la cendra.

Epíleg ()

Déu blasma els tres amics de Job


    7 Quan el Senyor hagué parlat així a Job, s’adreçà a Elifaz de Teman i li digué:
—Estic indignat amb tu i els teus dos amics, perquè no heu dit la veritat sobre mi, com ho ha fet Job, el meu servent.
8 Ara, doncs, preneu set vedells i set moltons, porteu-los a Job, el meu servent, oferiu-los en holocaust, i que ell intercedeixi per vosaltres. Només en atenció a Job us perdonaré la pena que mereixeu perquè no heu dit la veritat sobre mi, tal com ho ha fet ell.
    9 Elifaz de Teman, Bildad de Xúah i Sofar de Naamà van fer allò que el Senyor els havia ordenat, i ell va escoltar la intercessió de Job.

Déu retorna la prosperitat a Job


    10 Quan Job hagué pregat pels seus amics, el Senyor li va retornar la felicitat perduda i li va duplicar els béns. 11 Tots els seus parents i coneguts es reuniren i menjaren amb ell a casa seva. Li donaven conhort i el consolaven de totes les penes que el Senyor li havia enviat. Cadascú li va oferir una peça de plata i un anell d’or.
    12 El Senyor va beneir els últims anys de Job més encara que els primers. Job arribà a posseir catorze mil ovelles, sis mil camells, mil parelles de bous i mil someres. 13 Tingué set fills i tres filles. 14 A la filla gran li va posar Colometa, a la segona l’anomenà Flor de Canyella, i a la petita, Ombra dels Ulls. 15 En tot el país no hi havia noies més boniques que elles, i el seu pare els va donar la mateixa part d’herència que als seus germans.
    16 Després d’això, Job va viure encara cent quaranta anys. Veié els seus fills i els seus néts fins a la quarta generació, 17 i morí després d’una llarga vida.