Job - 15

    1 Llavors Elifaz de Teman va prendre la paraula i digué a Job:

L’home no ho sap pas tot


    2 Un savi no respon amb lliçons buides,
no infla el pit amb raons sense valor;

    3 no empra arguments que no serveixen
ni parla per parlar.

    4 Tu mines el temor de Déu
i tires per terra allò que d’ell puguem dir,

    5 perquè parles amb malícia
i tries el llenguatge dels astuts.

    6 Et condemna la teva boca, no pas jo:
t’acusen els teus llavis.

    7 ¿Et van infantar el primer?
¿Vas néixer abans que les muntanyes?

    8 ¿Assisteixes al consell de Déu
i acapares la seva saviesa?

    9 Què saps tu que no sapiguem nosaltres?
Què coneixes que nosaltres ignorem?

    10 Entre nosaltres hi ha savis i experts,
amb més edat que el teu pare.

    11 ¿Et sembla poc que Déu et consoli
i que nosaltres et parlem dolçament?

    12 Per què perds la calma
i se t’encenen els ulls

    13 quan et revoltes contra Déu
i enraones sense fre?

    14 Un home, ¿pot ser pur?
¿Pot creure’s just un nat de dona?

    15 Si Déu no es fia dels seus sants,
si ni el cel no és pur als seus ulls,

    16 encara menys ho serà un home,
rebel i repugnant,
que engoleix el mal com si fos aigua.

Les lliçons dels savis


    17 Escolta’m i t’instruiré;
et diré el que conec per experiència,

    18 allò que expliquen els savis:
ells no amaguen res.
Ho han après dels seus pares,

    19 d’aquells a qui fou donat el país
sense que cap estranger s’infiltrés enmig d’ells.

    20 La vida del malvat és un turment continu:
els seus anys estan tots comptats.

    21 Sempre sent veus que l’esglaien,
el Devastador l’assalta mentre està en pau.

    22 No confia escapar de la tenebra:
viu entre l’espasa i la paret.

    23 Veu al seu davant el bec dels voltors,
no s’escaparà de la desfeta.
El jorn de la tenebra l’aclapara,

    24 l’envaeixen el temor i l’angoixa,
l’acorralen com el rei que prepara l’escomesa.

    25 Ha volgut alçar la mà contra Déu!
Ha gosat desafiar el Totpoderós!

    26 Avança amb el coll tibat
darrere el seu escut enorme,

    27 perquè té la cara robusta
i l’esquena plena de força.

    28 Habita en viles destruïdes,
en cases on ningú no viuria,
condemnades a ser una ruïna.

    29 Un home així no es farà ric,
no mantindrà el seu patrimoni,
la seva hisenda no prosperarà.

    30 No podrà sortir de la tenebra,
la xardor rostirà els seus rebrots,
encesos per l’alè de Déu.

    31 Confia en l’engany, i s’equivoca,
perquè l’engany serà el seu salari,

    32 que es consumirà abans d’hora:
el seu brancam no reverdirà.

    33 Serà com un cep amb raïm agre,
com un oliver que perd la flor.

    34 Les colles d’impius són bordes;
el foc crema les seves cases,
perquè les han bastides amb suborn.

    35 Qui engendra malícia, infanta maldat.
Aquest, dintre d’ell, cova l’engany!