Job - 6

    1 Job va replicar:

Per què parlo així?


    2 Tant de bo que es poguessin pesar
la meva ràbia i el meu infortuni
i els posessin plegats a les balances!

    3 Serien més feixucs que la sorra de la mar.
Per això, quan parlo, se m’escanyen les paraules.

    4 Tinc clavades les fletxes del Totpoderós
i el meu esperit en xucla el verí.
Els terrors de Déu m’encerclen,
disposats en ordre de batalla.

    5 ¿Brama l’ase vora l’herba tendra?
¿Mugeix el bou davant el seu farratge?

    6 ¿Es pot menjar sense sal una vianda?
¿Qui es beuria de gust una clara d’ou?

    7 Jo no vull ni tocar la meva pena,
aquest menjar meu repugnant.

No puc aguantar més


    8 Tant de bo que es complís el meu prec
i Déu satisfés el meu desig:

    9 que es decidís a esclafar-me,
que estengués la mà i em tallés la vida!

    10 Seria, si més no, el meu consol,
el final del dolor implacable,
i jo no hauria renegat de les paraules del Déu sant.

    11 Quina força em queda per a continuar esperant?
Cap on va la meva vida perquè la vulgui allargar?

    12 ¿Tinc la força de les roques?
¿Són de bronze els meus braços?

    13 No, no tinc qui m’ajudi,
he perdut tota sortida.

No puc confiar en vosaltres


    14 El qui és abandonat pel seu proïsme
s’aparta del temor del Totpoderós.

    15 Els meus germans són traïdors com un torrent,
com el llit de les rieres que es desborden.

    16 El glaç, fonent-se, les omple fins a dalt,
la neu les engrosseix fins que sobreïxen.

    17 Però, quan ja no plou, s’estronquen,
la secada d’estiu eixuga el seu llit;

    18 les marques del seu curs es dispersen,
s’endinsen en el desert i s’esborren.

    19 Se les miraven les caravanes de Temà,
hi confiaven els combois de Saba:

    20 han avançat, encegats per l’esperança,
arriben fins allí i es troben defraudats.

    21 ¿No sou també així vosaltres?
Veieu el meu desastre i teniu por.

    22 ¿Us he demanat res?
No us he pas dit que fóssiu generosos,

    23 que em traguéssiu de la mà de l’opressor
o em redimíssiu del poder dels usurers.

Digueu-me on he fallat


    24 Aclariu-me les coses i callaré.
Si he fallat, mostreu-me en què.

    25 Les paraules justes tenen molta força,
però els vostres arguments, què poden demostrar?

    26 ¿Preteneu de criticar les meves paraules?
Les paraules del desesperat se les emporta el vent.

    27 Vosaltres us jugaríeu un orfe,
fins i tot us vendríeu un amic.

    28 I ara, em voleu mirar?
¿És que us menteixo a la cara?

    29 Retracteu-vos, us ho prego!
No feu una injustícia! Retracteu-vos!
La meva honradesa encara és al seu lloc.

    30 ¿És que tinc llengua d’escurçó
o un paladar insensible al regust de les intrigues?