Salms - 139

(138)

Senyor, has penetrat els meus secrets

    1 Per al mestre de cor. Del recull de David. Salm. Senyor, has penetrat els meus secrets i em coneixes,
    2      saps prou bé quan m’assec o quan m’aixeco.
Descobreixes de lluny estant els meus propòsits,

    3      veus si camino o si reposo,
et són coneguts tots els meus passos.
4

         Encara no tinc als llavis la paraula,
que tu, Senyor, ja la veus pronunciada.

    5      M’estrenys a banda i banda,
has posat damunt meu la teva mà.

    6      El teu saber és tan admirable que em supera;
és tan elevat que no puc abastar-lo.
7

         On aniria lluny del teu esperit?
On fugiria lluny de la teva mirada?

    8      Si pujava dalt al cel, hi ets present,
si m’ajeia als inferns, també t’hi trobo.

    9      ¿Provaré de prendre les ales de l’aurora?
¿Aniré a viure a l’altre extrem del mar?

    10      També allà la teva mà em guiaria,
també allà em sostindries.
11

         ¿Diré, doncs: «Que m’amaguin les tenebres
i tingui per llum la negra nit»?

    12      Per a tu no són fosques les tenebres
i la nit és tan clara com el dia:
llum o fosca et són igual.
13

         Ets tu qui m’has format les entranyes,
m’has teixit en el ventre de la mare.

    14      Et dono gràcies perquè m’has fet tan admirable,
les teves obres són meravelloses:
ho reconec amb tota l’ànima.

    15      Res del meu cos no et passava per alt
quan jo m’anava fent secretament,
quan em brodaven en el fons de la terra.
16

         Els teus ulls em veien abans d’estar format,
i els dies de la meva vida
eren tots escrits en el teu llibre;
estaven tots fixats,
abans que n’existís un de sol.
17

         Com en són, d’insondables, per a mi els teus designis!
Déu meu, com podria comptar-los d’un a un?

    18      Si m’hi posava, serien més que els grans de sorra!
Em desvetllo del son i encara estic amb tu.
19

         Déu meu, si et dignessis fer morir l’injust!
I vosaltres, sanguinaris, allunyeu-vos de mi!

    20      Ells pronuncien el teu nom amb traïdoria;
són enemics teus: juren en va pel teu nom.

    21      Senyor, ¿no he d’avorrir els qui t’avorreixen
i detestar els qui es rebel·len contra tu?

    22      Els avorreixo amb tota l’ànima,
els considero enemics meus.
23

         Déu meu, penetra els meus secrets i coneix el meu cor,
examina’m per conèixer què desitjo.

    24      Mira que no vagi per camins d’idolatria
i guia’m per camins eterns.