Salms - 84

(83)

Que n’és, d’amable, el lloc on fas estada

    1 Per al mestre de cor: a la tonada de «Haguitit». Del recull dels fills de Corè. Salm. 2

         Que n’és, d’amable, el lloc on fas estada,
Senyor de l’univers!

    3      Tot jo sospiro i em deleixo
pels atris del Senyor.
Amb el cos i amb el cor
aclamo el Déu que m’és vida.
4

         Fins l’ocell hi troba casa,
l’oreneta s’hi fa un niu
on posar la fillada,
prop dels teus altars,
Senyor de l’univers,
rei meu i Déu meu.

    5      Feliç el qui viu a casa teva
lloant-te cada dia. Pausa
6

         Feliç l’home que troba en tu la seva força:
de bona gana emprèn el camí.

    7      Quan travessa la vall Eixuta,
li és com una font;
fins i tot el beneeixen
les pluges primerenques.

    8      Passa d’un mur cap a l’altre,
fins que es presenta davant de Déu a Sió.
9

         Senyor, Déu de l’univers,
escolta la meva súplica;
estigues atent, Déu de Jacob. Pausa

    10      Fixa’t en el rostre del teu Ungit,
esguarda, Déu nostre, l’escut que ens protegeix.
11

         Un dia en els teus atris
val més que mil a fora.
M’estimo més quedar-me
al llindar de la casa del meu Déu
que anar a viure amb els injustos.

    12      El Senyor Déu és sol que il·lumina
i escut que protegeix;
el Senyor dóna la gràcia i la glòria,
i no refusa cap bé
al qui camina honradament.
13

         Senyor de l’univers,
feliç l’home que posa en tu la confiança.