Salms - 75

(74)

Et lloem, Déu nostre, et lloem

    1 Per al mestre de cor: a la tonada de «Taixhet». Salm. Del recull d’Assaf. Càntic. 2

         Et lloem, Déu nostre, et lloem;
el teu nom és a prop nostre,
i tothom conta els teus prodigis.
3

         «Vindré», diu ell, «a judicar amb rectitud
quan jo mateix ho decideixi.

    4      Encara que trontolli la terra amb tots els qui l’habiten,
jo mantindré ferms els seus pilars.» Pausa
5

         Ara dic als insolents: «No us insolenteu!»
Dic als injustos: «No us enorgulliu!

    6      No alceu tan alt el vostre front
ni parleu amb un posat tan arrogant.»
7

         Perquè la grandesa no ve
ni de llevant, ni de ponent, ni del desert;

    8      ve de Déu, l’únic que judica,
que abaixa l’un i exalta l’altre.
9

         El Senyor té una copa a la mà,
plena d’un vi fort, adobat amb espècies;
l’aboca i el fa beure fins a l’última gota
a tots els injustos de la terra.
10

         Jo ho proclamaré per sempre més,
cantaré al Déu de Jacob:

    11      «Abatré», diu ell, «l’orgull de l’injust;
el just, en canvi, alçarà el seu front.»