Salms - 73

(72)

Realment, Déu és bo amb Israel

    1 Salm. Del recull d’Assaf. Realment, Déu és bo amb Israel, és bo amb els qui són nets de cor.
    2      Però jo he estat a punt de desviar-me,
i ja quasi relliscaven els meus peus,

    3      d’enveja que sentia pels injustos,
veient el benestar dels insolents.
4

         Sense neguits arriben a la mort,
van tips, són corpulents;

    5      no passen penes com els altres,
no sofreixen com tothom.

    6      L’orgull els fa de collaret,
duen per vestit la violència;

    7      els seus ulls brillen satisfets,
traspuen les ambicions del seu cor.

    8      Escarneixen i parlen de fer mal;
es posen altius i amenacen,

    9      desafien el cel com si res
i xerren de tot a la terra.
10

         Per això, Déu guia cap a ells el seu poble,
que beu aquelles aigües i es diu:

    11      «Com pot ser que Déu no ho sàpiga,
que l’Altíssim no ho entengui?

    12      Mireu com aquests injustos
acumulen tranquils les riqueses!»
13

         Què en trec, realment, de guardar pur el meu cor
i de rentar-me les mans en senyal d’innocència?

    14      A cada instant haig de sofrir,
m’he de veure castigat tot el dia.
15

         Si jo pensés: «Parlaré com ells»,
trairia els qui són els teus fills.

    16      M’esforçava per entendre-ho,
m’hi esforçava inútilment,

    17      fins que, entrant al santuari de Déu,
he comprès el destí dels injustos.
18

         Realment, els has posat en un camí relliscós,
que els precipita a la ruïna.

    19      Com han quedat de sobte desolats,
consumits en un moment, sense deixar rastre!

    20      De la seva ombra en fas tant de cas, Senyor,
com d’un somni, que en llevar-nos s’esvaeix.
21

         Mentre el meu cor s’exasperava
i se sentia irritat dintre meu,

    22      jo era incapaç d’entendre-ho:
davant teu era estúpid, com les bèsties.
23

         Però jo sempre estic al teu costat,
i tu agafes la meva mà dreta.

    24      Em guies amb el teu consell,
i després em prendràs a la glòria.
25

         Qui més, fora de tu, tinc en el cel?
Si estic amb tu, res no desitjo a la terra.

    26      El meu cos i el meu cor es desfaran,
però Déu, la roca del meu cor,
serà sempre la meva possessió.
27

         Els qui de tu s’allunyen es perden,
fas que es perdin els qui et són infidels.

    28      Però, per a mi, és bo d’estar prop de Déu,
de cercar en el Senyor Déu el meu refugi,
i poder contar totes les seves obres.