Salms - 56

(55)

Els homes, què em poden fer?

    1 Per al mestre de cor: a la tonada de «Ionat élem rehoquim». Poema del recull de David. De quan els filisteus el van agafar a Gat. 2

         Compadeix-te de mi, Déu meu:
hi ha homes que m’espien,
no paren de combatre’m tot el dia.

    3      M’espien tot el dia els adversaris,
són molts els qui em combaten i dominen.

    4      Quan m’arriba un dia terrible,
jo poso en tu la confiança.
5

         Canto lloances a Déu per la seva paraula;
confio en ell, no temo res.
Els mortals, què em poden fer?
6

         El que jo dic, ho falsegen tot el dia,
no pensen més que a fer-me mal;

    7      m’espien des d’un racó,
segueixen els meus passos,
desitjosos de llevar-me la vida.
8

         Permetràs que s’escapin els culpables?
Déu meu, abat amb fúria aquesta gent!
9

         Tu portes el compte de la meva vida errant,
en el teu odre reculls les meves llàgrimes.
¿No ho vas escrivint tot en el teu llibre?

    10      Es faran enrere els enemics
el dia que t’invocaré:
llavors sabré que el meu Déu m’afavoreix.
11

         Canto lloances a Déu per la seva paraula,
per la seva paraula canto lloances al Senyor.

    12      Confio en ell, no tinc por de res.
Els homes, què em poden fer?
13

         Mantinc les prometences, Déu meu,
les compliré en acció de gràcies,

    14      perquè has alliberat de la mort la meva vida,
has guardat el meu peu d’ensopegar.
I jo caminaré a la presència del meu Déu,
a la llum de la vida.