Salms - 52

(51)

Per què et glories, valent, de fer el mal?

    1 Per al mestre de cor. Cant del recull de David. 2 De quan l’edomita Doeg el va denunciar a Saül fent-li saber que David havia estat a casa d’Ahimèlec. 3

         Per què et glories, valent, de fer el mal,
si tot el dia Déu manté el seu amor?
4

         La teva llengua ordeix intrigues,
és esmolada com una navalla,
home impostor.

    5      T’estimes més el mal que no el bé,
t’agrada la mentida i no la veritat; Pausa

    6      prefereixes les paraules que destrossen,
llengua impostora.
7

         Per això Déu et derrocarà per sempre,
et traurà fora i t’arrasarà la casa,
t’arrencarà de la terra dels vivents. Pausa
8

         Els justos veneraran Déu quan ho vegin
i diran tot rient-se’n:

    9      «Mireu l’home valent:
no buscava pas en Déu la seva força,
confiava en la seva gran riquesa,
es creia fort amb les seves intrigues.»
10

         Però jo, com olivera frondosa,
dins la casa de Déu,
confio en el seu amor per sempre més.

    11      Sempre et donaré gràcies pel que has fet;
espero en el teu nom, que és bondadós,
davant els teus fidels.