Salms - 46

(45)

Déu és el nostre castell de refugi

    1 Per al mestre de cor. Del recull dels fills de Corè. A la tonada de «Alamot». Càntic. 2

         Déu és el nostre castell de refugi,
un defensor ferm en hores de perill.

    3      Per això no temem res quan la terra se somou,
quan les muntanyes trontollen dins els mars;

    4      ja poden bramular i escumejar les seves aigües
i, al seu embat, estremir-se les muntanyes. Pausa
5

         Els braços d’un riu alegren la ciutat de Déu,
la mansió més sagrada de l’Altíssim.

    6      Déu és al mig d’ella, no pot trontollar.
Déu la defensa abans que apunti el dia.

    7      Si els pobles s’avaloten i trontollen els reialmes,
retruny la seva veu i la terra es desfà.
8

         El Senyor de l’univers és amb nosaltres,
la nostra muralla és el Déu de Jacob. Pausa
9

         Veniu, mireu les gestes del Senyor,
les meravelles que fa sobre la terra.

    10      A tot arreu ha fet cessar els combats,
ha trencat els arcs i trossejat les llances,
ha tirat al foc els escuts.
11

         «Desistiu, reconeixeu que jo sóc Déu:
domino els pobles, domino la terra.»
12

         El Senyor de l’univers és amb nosaltres,
la nostra muralla és el Déu de Jacob. Pausa