Salms - 42

(41)

Com la cérvola es deleix per les fonts d’aigua

    1 Per al mestre de cor. Cant del recull dels fills de Corè. 2

         Com la cérvola es deleix per les fonts d’aigua,
també es deleix per tu la meva ànima, Déu meu.

    3      Tot jo tinc set de Déu, del Déu que m’és vida;
¿quan podré anar a veure Déu cara a cara?
4

         Les llàgrimes són el meu pa de nit i de dia,
i a tota hora sento dir: «On és el teu Déu?»

    5      Esplaio el meu cor apenat
recordant quan anava en processó
cap a la casa de Déu,
enmig d’un aplec festiu,
amb crits d’alegria i de lloança.
6

         Per què aquesta tristor, ànima meva?
Per què aquest torbament?
Espera en Déu.
Jo el tornaré a lloar,
salvador meu i Déu meu.
7

         Quan em sento aclaparat,
em ve el teu record
des del país del Jordà, des de l’Hermon,
des de la muntanya de Missar.

    8      Cada aiguat en crida un altre,
quan les fonts del cel bramulen:
tots els rompents de les onades
han passat per sobre meu.
9

         Que el Senyor confirmi cada dia
l’amor que em té.
I cada nit entonaré el meu cant,
faré una pregària al Déu que m’és vida.

    10      I diré a Déu, la meva roca:
«Per què t’oblides de mi?
Per què he d’anar de dol pertot arreu,
oprimit per l’enemic?»
11

         Veient les ferides del meu cos,
l’adversari m’escarneix,
i a tota hora sento dir: «On és el teu Déu?»
12

         Per què aquesta tristor, ànima meva?
Per què aquest torbament?
Espera en Déu.
Jo el tornaré a lloar,
salvador meu i Déu meu.