Salms - 40

(39)

Tenia posada l’esperança en el Senyor

    1 Per al mestre de cor. Del recull de David. Salm. 2

         Tenia posada l’esperança en el Senyor,
i ell, inclinant-se cap a mi,
ha escoltat el meu clam.

    3      M’ha tret de la fossa profunda,
del llot i del fangar.
Ha plantat els meus peus sobre la roca,
ha fet segurs els meus passos.

    4      Ha inspirat als meus llavis un càntic nou,
un himne de lloança al nostre Déu.
Tots els qui ho veuen veneren el Senyor
i posen en ell la confiança.
5

         Feliç l’home que confia en el Senyor
i no busca l’ajut dels idòlatres,
que es refien d’esperances enganyoses.

    6      Quantes meravelles has fet,
Senyor, Déu meu!
Quants designis has tingut a favor nostre,
Déu incomparable!
Si em proposava d’explicar-los,
no els podria ni comptar.
7

         Tu m’has dit a cau d’orella
que no vols oblacions ni sacrificis,
que no demanes holocaust ni expiació.

    8      Per això et dic:
«Aquí em tens.
En el llibre hi ha escrit de mi

    9      que vull fer, Déu meu, la teva voluntat:
guardo la teva llei al fons del cor.»
10

         Anuncio amb goig la salvació
davant de tota l’assemblea.
No puc deixar d’anunciar-la;
prou que ho saps, Senyor.

    11      No he amagat la teva salvació dins el meu cor;
he fet conèixer que ets fidel i salvador.
No he amagat la lleialtat del teu amor
davant de tota l’assemblea.
12

         Senyor, no apartis la teva misericòrdia;
que el teu amor fidel em guardi sempre.

    13      Són tants els mals que m’envolten
que no es poden ni comptar.
Les meves culpes em cauen al damunt;
de tantes que són, en perdo el compte.
Són més nombroses que els cabells del meu cap,
i em fallen les forces.
14

         Senyor, sigues benvolent i salva’m;
vine de pressa a ajudar-me, Senyor.
15

         Que quedin defraudats i avergonyits
els qui volen prendre’m la vida.
Que se’n tornin confosos
els qui s’alegren dels meus mals.

    16      Que quedin muts de vergonya
els qui em diuen: «Massa poc!»
17

         Que s’alegrin i et celebrin els qui et cerquen;
que els qui estimen la teva obra salvadora
diguin sempre: «És gran, el Senyor!»
18

         Jo sóc pobre i desvalgut,
però el Senyor pensa en mi.
Ets tu qui m’ajuda i m’allibera:
Déu meu, no triguis més.