(38)
Fes-me conèixer, Senyor, la meva fi
1 Per al mestre de cor: a la tonada de «Jedutun». Salm del recull de David.
2 M’havia dit a mi mateix:
«Guardaré els meus camins
per no pecar amb la llengua;
mantindré closos els llavis
mentre hi hagi un injust davant meu.»
3 Em tancava, doncs, en el silenci,
callava sense profit;
el meu turment s’exacerbava,
4 el cor em cremava dintre meu.
Però, després que hi he pensat, s’ha encès un foc
i ha parlat la meva llengua:
5 «Fes-me conèixer, Senyor, la meva fi,
els anys que em queden:
que m’adoni com n’és, de breu, la meva vida.»
6 Els meus anys es mesuren amb pocs pams,
la meva vida, davant teu, és un no res.
L’home dura tant com un respir, Pausa
7 va i ve enmig d’ombres;
es neguiteja inútilment,
amuntega i no sap per a qui.
8 I ara, Senyor, quina esperança em queda?
És en tu que poso l’esperança!
9 Allibera’m de totes les faltes,
no m’exposis a les burles dels insensats.
10 Ara guardo silenci, no obriré la boca,
perquè ets tu qui ho fas tot.
11 Desvia de mi els teus cops,
defalleixo sota una mà tan rigorosa.
12 Tu eduques l’home corregint les seves faltes
i consumeixes els seus béns tal com fa l’arna:
l’home no és més que un respir. Pausa
13 Escolta, Senyor, la meva pregària,
estigues atent al meu crit d’auxili,
no facis el sord als meus plors,
perquè per a tu soc només un immigrant,
un foraster com els meus pares.
14 Aparta de mi l’esguard, que m’assereni,
abans no me’n vagi i ja no sigui res.