Salms - 31

(30)

En tu, Senyor, m’emparo

    1 Per al mestre de cor. Salm del recull de David. 2

         En tu, Senyor, m’emparo;
que mai no quedi confós.
Per la teva bondat, treu-me del perill;

    3      escolta’m, no triguis a alliberar-me.
Sigues el meu castell inexpugnable,
la meva roca salvadora.
4

         Per a mi ets penyal i plaça forta;
encamina’m, guia’m per amor del teu nom,

    5      treu-me del llaç que m’han parat,
ets tu qui em defensa.
6

         A les teves mans confio el meu esperit;
Senyor, Déu fidel, tu m’has rescatat.

    7      Detesto els qui veneren els déus falsos,
però jo confio tan sols en el Senyor.
8

         Amb quin goig celebraré el teu amor!
T’has adonat del meu sofriment,
has vist en perill la meva vida,

    9      i no m’has deixat caure en mans de l’enemic:
és ample el lloc on fas descansar els meus peus.
10

         Compadeix-te de mi, Senyor,
que l’angoixa m’aclapara.
De tristor se’m consumeixen els ulls,
el cor i les entranyes.

    11      La meva vida s’esgota en les penes;
els meus anys, en el dolor;
la culpa fa decaure el meu vigor,
se’m consumeixen les forces.
12

         Sóc la befa de tots els meus enemics;
veïns i coneguts s’esglaien només de veure’m,
fuig de mi el qui em troba pel carrer.

    13      S’han oblidat de mi com si fos mort,
com una eina que no és bona per a res.

    14      Sento com molts malparlen,
em veig amenaçat de tots costats;
s’han conjurat contra mi,
han decidit la meva mort.
15

         Però jo confio tan sols en tu, Senyor,
et dic: «Ets el meu Déu,

    16      tens a les mans el meu destí.»
Allibera’m de la mà dels enemics,
de tots els meus perseguidors.

    17      Fes veure al teu servent la llum de la teva mirada,
salva’m per l’amor que em tens.
18

         Senyor, jo t’invoco,
que no en tingui un desengany;
però que quedin decebuts els injustos
en el silenci de la terra dels morts;

    19      que callin per sempre els llavis mentiders,
que parlen contra el just amb insolència,
desafiant i menyspreant.
20

         Que n’és, de gran, la felicitat
que has reservat als qui et veneren!
La dónes als qui en tu s’emparen,
i tothom ho pot veure.
21

         Els amagues al recer de la teva mirada,
lluny de les intrigues humanes;
els dónes aixopluc a casa teva,
lluny dels atacs de males llengües.
22

         Beneït sigui el Senyor.
És admirable l’amor que em té
dins la ciutat emmurallada.

    23      Jo deia, veient-me perdut:
«M’has exclòs de la teva presència.»
Però tu has escoltat la meva súplica
quan implorava el teu auxili.
24

         Estimeu el Senyor, tots els qui li sou fidels:
el Senyor guarda els qui creuen en ell,
però dóna als orgullosos una paga severa.

    25      Sigueu forts, que el vostre cor no defalleixi,
tots els qui espereu en el Senyor.