Salms - 30

(29)

Amb quin goig t’exalço, Senyor

    1 Salm. Càntic per a la dedicació del temple. Del recull de David. 2

         Amb quin goig t’exalço, Senyor:
m’has tret a flor d’aigua
i no has permès que se n’alegrin els enemics.

    3      Senyor, Déu meu,
vaig cridar auxili i em vas guarir.

    4      Senyor, m’has arrencat de la terra dels morts;
quan ja baixava a la fossa, m’has donat la vida.
5

         Fidels del Senyor, canteu-li,
lloeu-lo recordant que ell és sant.

    6      El seu rigor dura un instant;
el seu favor, tota la vida.
Cap al tard tot eren plors,
l’endemà són crits de joia.
7

         Jo pensava, quan em veia segur:
«Mai no cauré.»

    8      Tu, Senyor, m’afavories
i em mantenies en un cim inexpugnable;
però, quan vas amagar la mirada,
vaig quedar trasbalsat.
9

         He clamat a tu, Senyor,
he suplicat al meu Déu:

    10      «Què hi guanyaràs que perdi la vida
i baixi a la fossa?
¿És la pols que et lloarà
i proclamarà que ets fidel?

    11      Escolta, Senyor, compadeix-te de mi;
vine a ajudar-me, Senyor!»
12

         Has mudat en danses els meus planys,
m’has tret el dol i m’has vestit de goig.

    13      Per això el meu cor et cantarà; no callaré.
Senyor, Déu meu, et lloaré per sempre.