Èxode - 9

Cinquena plaga: la pesta

    1 El Senyor va dir a Moisès:
—Vés a trobar el faraó i digues-li: “Això diu el Senyor, el Déu dels hebreus: Deixa sortir el meu poble perquè m’adori.
2 Si et negues a deixar-lo sortir, si t’entestes a retenir-lo, 3 el Senyor farà sentir el poder de la seva mà contra els ramats que tens als camps: els cavalls, els ases, els camells, les vaques i les ovelles. Tots patiran una epidèmia terrible de pesta. 4 Però el Senyor farà una distinció entre els ramats d’Israel i els ramats d’Egipte, i no morirà ni un sol animal dels israelites.”
    5 El Senyor va fixar fins i tot el moment. Digué:
—Jo, el Senyor, demà faré això al país d’Egipte.

    6 A partir de l’endemà, el Senyor va fer tal com havia anunciat, i van morir tots els ramats d’Egipte. Però, en canvi, no morí ni un sol animal dels ramats dels israelites. 7 El faraó va manar que ho comprovessin i, efectivament, no havia mort ni un sol animal dels israelites. Malgrat això, va endurir el seu cor i no deixà sortir el poble d’Israel.

Sisena plaga: les úlceres


    8 El Senyor va dir a Moisès i a Aaron:
—Preneu dos bons grapats de sutge d’un forn i que Moisès el llanci enlaire al davant del faraó.
9 El sutge es convertirà en pols i s’escamparà per tot el país d’Egipte. Caurà sobre la gent i sobre els animals de tot el país i els produirà unes úlceres que es tornaran grans nafres.
    10 Ells van prendre sutge d’un forn, es presentaren davant el faraó, i Moisès el va llançar enlaire. El sutge va provocar úlceres que es tornaren grans nafres en les persones i els animals. 11 Els mags egipcis no es podien estar davant de Moisès per culpa de les úlceres, perquè ells també en tenien, com tots els egipcis. 12 Però el Senyor va endurir el cor del faraó i aquest no escoltà Moisès i Aaron, tal com el Senyor mateix havia anunciat a Moisès.

Setena plaga: la pedregada


    13 El Senyor va dir a Moisès:
—Demà lleva’t de bon matí, vés a trobar el faraó i digues-li: “Això diu el Senyor, el Déu dels hebreus: Deixa sortir el meu poble perquè m’adori.
14 Aquesta vegada estic decidit a enviar totes les meves plagues contra tu, contra els teus cortesans i contra el teu poble, perquè sàpigues que no hi ha ningú com jo en tota la terra. 15 Si hagués alçat la meva mà per castigar-vos amb la pesta, tu i el teu poble hauríeu desaparegut de la terra. 16 Però t’he volgut mantenir amb vida per mostrar-te el meu poder i perquè la meva anomenada arribi arreu de la terra. 17 Ara tu continues aixecant-te com una barrera per no deixar sortir el meu poble. 18 Per això, demà en aquesta mateixa hora faré caure una pedregada tan forta com no n’hi ha hagut cap a Egipte des que va ser fundat fins ara. 19 Tanca bé, doncs, els teus ramats i tot el que tens als camps. A tots els homes i els animals que es quedin al camp i no entrin a les cases, els caurà la pedregada al damunt i moriran.”
    20 Alguns súbdits del faraó van fer cas de la paraula del Senyor i feren entrar a les cases els servents i els animals. 21 D’altres, però, no la van escoltar i deixaren els servents i els animals als camps.
    22 El Senyor va dir a Moisès:
—Estén la mà enlaire i que caigui la pedregada damunt les persones, damunt els animals i damunt l’herba dels camps en tot el país d’Egipte.

    23 Moisès va alçar enlaire el seu bastó i el Senyor va fer esclatar una tronada amb pedra i llamps que queien a la terra. El Senyor va fer pedregar al país d’Egipte. 24 La pedregada i els llamps que es barrejaven amb la pedra eren tan forts com no s’havia vist mai des que Egipte existia com a nació. 25 La pedra va caure a tot el país i va matar tot el que hi havia als camps, tant homes com animals, i també va destrossar tota l’herba i tots els arbres. 26 Tan sols a la regió de Goixen, on habitaven els israelites, no va pedregar-hi.
    27 El faraó va fer cridar Moisès i Aaron i els digué:
—Aquesta vegada reconec que he pecat; el Senyor és just, i jo i el meu poble som culpables.
28 Pregueu al Senyor! Ja n’hi ha prou de trons i de pedra. Us deixaré sortir, no us quedareu aquí més temps!
    29 Moisès li va respondre:
—Quan jo surti de la ciutat estendré les mans per pregar al Senyor i no hi haurà més trons ni pedregada. Així sabràs que la terra és del Senyor.
30 Però jo sé que tu i els teus cortesans encara no respectareu el Senyor-Déu.
    31 El lli i l’ordi van quedar destrossats, perquè l’ordi ja era espigat i el lli ja havia florit. 32 Però el blat i l’espelta no es van fer malbé, perquè són més tardans.
    33 Moisès va sortir del davant del faraó. Anà fora de la ciutat i estengué les mans per pregar al Senyor. La pedregada i els trons van parar, i no va ploure més sobre la terra. 34 Però quan el faraó veié que havien parat la pluja, la pedregada i els trons, es va mantenir en el seu pecat, i ell i els seus cortesans van endurir el seu cor. 35 El faraó, que tenia el cor endurit, no deixà sortir els israelites, tal com el Senyor havia anunciat per mitjà de Moisès.