Salms - 10

(9 B)

Com és, Senyor, que et quedes lluny?

    1 Com és, Senyor, que et quedes lluny, que t’amagues en els moments de la desgràcia?
    2      Amb insolència, l’impiu persegueix els desvalguts,
i cauen en les intrigues que ell trama.

    3      S’enorgulleix el malvat de les seves ambicions;
àvid de diners, menysprea el Senyor.

    4      Altiu i sense escrúpols, el malvat exclama:
«Déu no passa comptes, no és res.»
Això és el que pensa.
5

         Sempre prospera en tot el que emprèn.
Troba molt llunyans els teus judicis,
es riu de tots els seus rivals.
6

         Pensa en el seu cor: «No cauré mai;
per anys que passin, no veuré desgràcies.»
7

         Té la boca plena de malediccions,
d’enganys i violència;
amaga sota la llengua maldat i maleficis.

    8      Es posa a l’aguait a l’entrada del poble
per assassinar d’amagat l’innocent.
8
Els seus ulls espien l’indefens,

    9      sotja d’amagat, com un lleó entre els matolls:
és a punt per a endur-se el dissortat,
el captura, i amb el llaç l’arrossega.

    10      S’ajup, s’aclofa fins a terra,
cau l’indefens a les seves urpes.
11

         Pensa en el seu cor: «Déu se n’oblida,
aparta els ulls, no veu mai res.»
12

         Alça’t, Senyor, aixeca la mà, Déu meu,
no t’oblidis de l’indefens!

    13      Per què l’impiu menysprea Déu
i pensa en el seu cor: «Ell no passa comptes»?
14

         Prou que ho veus, tot això,
tu que esguardes penes i sofrences
i les reculls a les teves mans.
A tu s’abandona l’indefens,
ets l’ajuda dels orfes.

    15      Desarma, Senyor, l’home impiu i dolent,
demana-li comptes de la seva impietat,
i no en quedarà ni rastre.
16

         El Senyor és rei per sempre més:
del seu país, els pagans desapareixen.

    17      Acull, Senyor, el desig dels humils,
enforteix el seu cor, escolta’ls:

    18      fes justícia al desvalgut i a l’orfe,
que no els torni a oprimir l’home que és terra.