Salms - 9

(9 A)

El Senyor es revela i fa justícia

    1 Per al mestre de cor: a la tonada de «Mut labén». Salm del recull de David. 2

         De tot cor enalteixo el Senyor;
contaré totes les teves meravelles,

    3      saltaré de goig i et celebraré,
cantaré al teu nom, oh Altíssim.
4

         Quan els enemics es faran enrere,
cauran derrotats al teu davant.

    5      Assegut al tribunal, jutge justíssim,
has defensat la meva causa.
6

         Has amenaçat els pagans i exterminat l’impiu,
has esborrat els seus noms per sempre més.

    7      L’enemic, vençut, s’ha convertit en ruïnes perpètues;
s’ha fos el record de les ciutats arrasades.
8

         Però el Senyor seu per sempre en el seu tron,
té a punt el tribunal per al judici.

    9      Judicarà tot el món amb justícia,
sentenciarà amb rectitud les causes dels pobles.
10

         Per a l’oprimit el Senyor serà una plaça forta,
una plaça forta en dies de perill.

    11      En tu confiaran els qui coneixen el teu nom,
perquè tu, Senyor, no abandones els qui et cerquen.
12

         Canteu al Senyor, que té el tron a Sió,
publiqueu les seves gestes entre els pobles;

    13      ell recorda els crims de sang,
no oblida mai el clam de l’indefens.
14

         Compadeix-te de mi, Senyor,
mira el mal que em fan els enemics,
tu que m’arrenques de les portes de la mort.

    15      Llavors contaré les teves obres, dignes de lloança,
celebraré que m’has salvat,
als portals de la ciutat de Sió.
16

         Els pagans s’han enfonsat a la fossa que han obert,
han quedat agafats a la trampa que paraven.

    17      El Senyor es revela i fa justícia:
l’impiu ha caigut en el propi parany. Interludi. Pausa
18

         Que els impius se’n tornin a la terra dels morts,
que hi vagin els pagans, que s’obliden de Déu.

    19      Però el pobre no serà mai oblidat,
no es veurà defraudada l’esperança dels humils.
20

         Aixeca’t, Senyor, que aquell home no triomfi,
que els pagans siguin jutjats a la teva presència.

    21      Senyor, fes caure l’esglai damunt d’ells,
que els pagans aprenguin que no són sinó homes. Pausa