Zacaries - 9

    1 Presagi. Paraula del Senyor que arriba al país d’Hadrac,
i a Damasc, lloc on es detura,
perquè tothom miri cap al Senyor,
com fan totes les tribus d’Israel.

    2 És també per a Hamat, veïna de Damasc,
per a Tir i Sidó, que són tan llestes.

    3 Tir s’ha envoltat de muralles,
ha apilat la plata com la pols
i l’or com el fang dels carrers.

    4 Però el Senyor prendrà la ciutat,
enfonsarà dins el mar les seves defenses,
i el foc la devorarà.

    5 Ascaló tindrà por quan ho vegi,
Gaza s’estremirà tota sencera,
Ecron sentirà que perd el seu puntal.
No hi haurà més reis a Gaza,
Ascaló quedarà deshabitada,

    6 i a Asdod s’hi instal·laran bastards.
Diu el Senyor:
«Jo abatré l’orgull dels filisteus:

    7 no els deixaré menjar més carn amb sang,
els trauré de la boca els aliments abominables;
els supervivents em tindran per Déu,
seran com els principals de Judà;
el que havia passat amb els jebuseus, passarà amb Ecron.

    8 Acamparé com un guardià per defensar el meu país,
el guardaré dels qui el travessen una vegada i una altra;
no hi passarà mai més cap opressor,
perquè ara vetllo amb els meus propis ulls.»

El rei que porta la pau


    9 Alegra’t, ciutat de Sió,
crida de goig, Jerusalem.
Mira el teu rei que ve cap a tu,
just i victoriós;
arriba humilment, muntat en un ase,
en un pollí, un fill de somera.

    10 Destruirà els carros de guerra d’Efraïm
i la cavalleria de Jerusalem,
trencarà els arcs dels guerrers
i anunciarà la pau als pobles;
dominarà d’un mar a l’altre,
des del Gran Riu fins a l’extrem del país.

El Senyor salvarà el seu poble


    11 El Senyor declara:
«Per l’aliança segellada amb sang que vaig fer amb vosaltres,
jo alliberaré els qui esteu empresonats
al fons d’un pou eixut.

    12 Torneu a Sió, la ciutat fortificada,
presoners que viviu d’esperança!
Avui mateix us ho prometo:
la vostra recompensa serà doble.

    13 Tensaré Judà com un arc,
hi posaré Efraïm com a fletxa;
enviaré els teus homes, Sió,
a lluitar contra els pobles hel·lènics:
ells seran per a mi com l’espasa d’un guerrer.»

    14 El Senyor s’apareixerà damunt d’ells,
i les seves fletxes sortiran com el llamp;
el Senyor Déu tocarà la trompeta
i arribarà amb les tempestes de migjorn.

    15 El Senyor de l’univers els farà d’escut.
Les pedres de la seva fona devoraran i esclafaran,
s’embriagaran i faran brogit com els bevedors de vi,
quedaran plenes de sang com les calderetes d’aspersió
o com els angles de l’altar dels holocaustos.

    16 Aquell dia, el Senyor, el seu Déu,
salvarà el poble, que és el seu ramat.
Resplendiran en el país
com les pedres precioses d’una corona.

    17 Quina bellesa! Quina felicitat!
Nois i noies creixeran ferms
amb el blat i el vi novell.