Zacaries - 7

El dejuni i la justícia

    1 L’any quart del regnat de Darius, el dia quatre del mes novè, que és el mes de quisleu, el Senyor va comunicar la seva paraula a Zacaries.
    2 Darius va enviar Betel-Sarèsser, alt oficial del rei, amb els seus homes, per implorar el favor del Senyor 3 i per fer aquesta consulta als sacerdots del temple del Senyor de l’univers i als profetes:
—¿Hem de continuar plorant i dejunant el mes cinquè, com hem fet durant tants anys?

    4 Aleshores el Senyor de l’univers em va comunicar la seva resposta:
    5 —Digues això a tots els habitants del país i als sacerdots:
»“Des de fa setanta anys
feu dejunis i lamentacions
el mes cinquè i el mes setè,
però vosaltres no dejuneu pas per mi.

    6 I quan feu àpats rituals,
mengeu i beveu per al vostre profit.”

    7 Paraules com aquestes ja les proclamava el Senyor de l’univers per mitjà dels profetes d’altre temps, quan estaven habitades i en pau Jerusalem, les ciutats del seu voltant, el Nègueb i la Xefelà.
    8 El Senyor va comunicar encara la seva paraula a Zacaries. Li digué:
    9 —Això havia demanat el Senyor de l’univers:
»“Judiqueu amb justícia,
tingueu els uns amb els altres
un tracte lleial i compassiu.

    10 No oprimiu les viudes i els orfes,
ni els immigrants ni els pobres.
No maquineu el mal
els uns contra els altres.”

    11 Però ells no volgueren escoltar, es van girar d’esquena i es van tapar les orelles per no sentir-hi. 12 Van endurir els seus cors com el diamant i no feren cas dels ensenyaments i de les paraules que l’esperit del Senyor de l’univers els enviava per mitjà dels profetes d’altre temps. Aleshores el Senyor de l’univers es va irritar molt i va declarar:
    13 «Així com jo cridava i ells no m’escoltaven,
ara ells criden i jo no els escolto.

    14 Els vaig dispersar entre pobles que no coneixien.
El país va quedar desert al seu darrere,
ningú no hi passava ni l’habitava.
Van convertir aquella delícia en una desolació.»