Osees - 11

Amor del Senyor pel seu poble

    1 Diu el Senyor:
«Quan Israel era un noi me’l vaig estimar,
d’Egipte vaig cridar el meu fill.

    2 Però ell és d’aquells que, com més els crides,
més se te’n van:
oferien sacrificis als Baals,
cremaven ofrenes als ídols.

    3 Jo mateix vaig ensenyar Efraïm a caminar
agafant-lo pels braços,
però ells no han reconegut que jo els he guarit.

    4 Jo els atreia cap a mi
amb llaços d’afecte i amor.
Feia com qui aixeca un jou del coll
i deixa lliure la boca,
m’acostava cap a ell
i li donava menjar.

    5 »No tornarà al país d’Egipte,
però el rei d’Assíria el dominarà,
perquè no han volgut tornar a mi.

    6 La guerra farà estralls a les seves ciutats:
esbotzarà les barres de les portes i els engolirà
per culpa de les seves intrigues.

    7 Els del meu poble s’aferren
a la seva apostasia.
Els exhorten a mirar cap al cel,
però cap d’ells no es redreça.

    8 »Efraïm, com t’he de tractar?
¿T’haig d’abandonar, Israel?
¿Haig de tractar-te com Admà?
¿He de deixar-te com Seboïm?
Això em trasbalsaria el cor,
s’encendria la meva pietat.

    9 No cediré a la meva indignació,
no tornaré a destruir Efraïm,
perquè jo sóc Déu i no un home,
sóc el Sant, present enmig teu:
no sóc dels qui es passegen d’ací d’allà.

    10 Vindran darrere meu,
i jo, el Senyor, rugiré com un lleó;
rugiré, i els meus fills vindran de ponent.

    11 Vindran des d’Egipte, com ocells,
com coloms des del país d’Assíria,
i els faré viure a casa seva.
Ho dic jo, el Senyor.»