Ezequiel - 33

    1 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
    2 —Fill d’home, parla als del teu poble. Digues-los de part meva: “Suposem que jo, el Senyor, faig venir l’espasa de l’enemic contra un país, i la gent del poble en pren un dels seus i el posa de sentinella. 3 Quan aquest veurà que l’espasa de l’enemic s’acosta al país, tocarà el corn per advertir el poble. 4 Si hi ha algú que sent ben clar el toc de corn però no en fa cas i es deixa sorprendre per l’espasa, serà culpable de la seva mort. 5 Morirà per culpa seva, perquè no ha fet cas del toc d’alarma. Però el qui en faci cas salvarà la vida. 6 Suposem, en canvi, que el sentinella veu que s’acosta l’espasa de l’enemic però no toca el corn i la gent no està alerta. Si algú és sorprès i el maten, ni que ell sigui culpable, jo demanaré comptes d’aquella sang al sentinella.”
    7 »A tu, doncs, fill d’home, t’he fet sentinella del poble d’Israel. Quan sentis un crit d’alerta de la meva boca, adverteix-los de part meva. 8 Si jo amenaço el malvat dient-li: “Malvat, segur que moriràs”, i tu no l’adverteixes ni li dius res perquè s’aparti del camí del mal, ell morirà per culpa seva, però a tu, et demanaré comptes de la seva sang. 9 Si tu, en canvi, l’adverteixes que s’aparti del mal camí i ell no ho fa, morirà per culpa seva, però tu hauràs salvat la vida.

El malvat que es converteixi viurà


    10 »Tu, fill d’home, digues al poble d’Israel: “Vosaltres aneu dient: ‘Portem el pes de les nostres culpes i pecats, que ens van corsecant. Com podem viure?’ ” 11 Digues-los, doncs, de part meva: “Jo, el Senyor Déu, afirmo, tan cert com visc, que no desitjo la mort del malvat. El que jo vull és que abandoni el seu mal camí i que visqui. Convertiu-vos, deixeu de seguir els mals camins! Per què heu de voler morir, poble d’Israel?”
    12 »Tu, fill d’home, digues també això als del teu poble: “El bé que un home just havia fet no el salvarà si un dia es torna infidel. El mal que el malvat havia comès no causarà la seva perdició si un dia renuncia a la seva maldat. Però tampoc no podrà viure el just perquè fins aleshores ha estat just, si un dia peca. 13 Suposem que jo dic al just que certament viurà, però ell, refiat que és just, es torna culpable: tot el seu bon comportament no li servirà de res, i morirà per les culpes comeses. 14 En canvi, si jo dic al malvat: ‘Segur que moriràs’, però ell renuncia a la seva vida pecadora, viu rectament i obra el bé, 15 si torna les penyores i restitueix el que havia robat, segueix els preceptes que donen vida i ja no comet res de mal, ben cert que viurà, no morirà. 16 Cap dels pecats que havia comès no li serà tingut en compte. És ben cert que viurà si ha viscut rectament i ha obrat el bé.”
    17 »Però els del teu poble diran: “La manera d’obrar del Senyor no va ben encaminada”, quan és la seva manera d’obrar la que va desencaminada. 18 Si el just deixa de fer el bé i comet el mal, morirà per culpa d’això. 19 Però si el malvat deixa de cometre el mal, viu rectament i obra el bé, viurà gràcies a això. 20 I encara diran que la manera d’obrar del Senyor és desencaminada! Sapigueu, poble d’Israel, que jutjaré cada un de vosaltres segons la seva conducta.

Pretensions dels no deportats


    21 L’any dotze de la nostra deportació, el dia cinc del mes desè, se’m va presentar un fugitiu que venia de Jerusalem i em digué:
—La ciutat ha estat destruïda!

    22 Però la tarda abans de l’arribada del fugitiu, la mà del Senyor s’havia apoderat de mi i m’havia tornat l’ús de la paraula. Quan l’escàpol se’m va presentar al matí, jo ja podia parlar i no vaig tornar més a ser mut.
    23 Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
    24 —Fill d’home, escolta. Els qui viuen en aquelles ruïnes de la terra d’Israel van dient: “Si Abraham, que era un de sol, va obtenir la possessió del país, amb més raó a nosaltres, que som molts, el Senyor ens dóna el país perquè el posseïm.” 25 Doncs bé, tu digues-los: “Això us fa saber el Senyor Déu: Vosaltres, que preneu part en els àpats idolàtrics que se celebren dalt de les muntanyes, que poseu la confiança en els vostres ídols repugnants i cometeu crims de sang, ¿vosaltres preteneu tenir el país en possessió? 26 Vosaltres, que confieu tan sols en les vostres espases, que cometeu coses abominables i deshonreu cada un la dona del veí, ¿vosaltres preteneu tenir el país en possessió?” 27 Digues-los de part meva: “Això us fa saber el Senyor Déu: Tan cert com jo visc, juro que els qui han quedat a les ciutats en ruïnes cauran per l’espasa; als qui són fora poblat els donaré a les bèsties perquè els devorin, i els qui s’han refugiat en llocs escarpats o a les coves moriran de pesta. 28 Devastaré el país i el convertiré en un desert, i quedarà abatut el seu poder arrogant. Les muntanyes d’Israel quedaran desolades, no hi passarà ningú.” 29 Quan hauré convertit el país d’Israel en un desert desolat per culpa de totes les abominacions que han comès, sabran que jo sóc el Senyor.
    30 »Tu, fill d’home, escolta. Els del teu poble xerren de tu darrere els murs i a les portes de les cases. Parlen l’un amb l’altre, cadascú amb el del seu costat, i diuen: “Veniu a escoltar quina paraula ve del Senyor.” 31 Llavors s’acosten a tu com si es tractés d’una assemblea, els del meu poble s’asseuen al teu davant. Escolten les teves paraules, però ningú no les compleix, perquè tenen als llavis un parlar d’enamorats, mentre el cor se’ls en va darrere els seus propis desigs. 32 Mira, et tenen per un cantor d’amors, un cantor de veu deliciosa, un mestre en l’art de tocar acompanyaments. Escolten de gust el teu missatge, però ningú d’ells no el posa en pràctica. 33 Ara bé, quan es complirà el que tu has dit —i ja està a punt de complir-se—, llavors sabran que hi havia un profeta enmig d’ells.