Ezequiel - 22

Culpes de Jerusalem

    1 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
    2 —Tu, fill d’home, ¿vols acusar la ciutat sanguinària, la vols acusar? Denuncia totes les seves abominacions. 3 Digues-li: “Això et fa saber el Senyor Déu: Tu ets la ciutat que fa córrer la sang a dintre seu per guanyar-se la condemna i que es torna impura fabricant-se ídols repugnants. 4 La sang que has vessat t’ha fet culpable, els ídols que fabriques t’han fet impura; has precipitat la teva hora, ja toques a la teva fi. Per això t’he fet escarni dels altres pobles, befa de tots els països. 5 Tots, els de prop i els de lluny, es riuran de tu, ciutat de grans desordres i amb fama d’impura.
    6 »Mira enmig teu els prohoms d’Israel: cada un abusa del seu poder per vessar sang. 7 Hi ha qui no honra el pare i la mare, qui maltracta els immigrants, qui oprimeix els orfes i les viudes. 8 Menysprees allò que és sant i els meus dies de repòs. 9 Amb l’ajut de calúmnies són ajusticiades persones innocents a dintre teu. Dalt de les muntanyes, la gent pren part en àpats idolàtrics i comet infàmies. 10 Hi ha qui té relacions amb una de les dones del seu pare o violenta la pròpia muller durant la impuresa de la menstruació. 11 Un comet adulteri amb la dona del veí, un altre comet la infàmia de deshonrar la nora, un altre violenta la seva germanastra. 12 Els suborns porten a la mort persones innocents, practiques la usura, obtens beneficis explotant els altres i t’has oblidat de mi. Ho dic jo, el Senyor Déu.
    13 »Jo pico de mans, indignat només de pensar en els beneficis que has aconseguit i en els crims que es cometen dintre teu. 14 ¿Et veuràs amb cor de resistir, sense desànim, els dies en què em giraré contra tu? Sóc jo, el Senyor, qui t’ho diu, i ho compliré. 15 Et dispersaré entre les nacions, t’escamparé pels països i així faré net de les impureses que hi ha en tu. 16 Seré difamat per culpa teva davant les nacions, però així sabràs que jo sóc el Senyor.”
    17 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
    18 —Fill d’home, escolta. Per a mi el poble d’Israel és metall fals. Passat per la fornal, tan sols en queda coure, estany, ferro i plom. Era plata falsejada! 19 Per tant, això us fa saber el Senyor Déu: Ja que tots sou metall fals, jo us aplegaré dintre de Jerusalem. 20 Dins la fornal sereu un munt on hi haurà barrejats plata, coure, estany, ferro i plom. Hi atiaré el foc del meu enuig ardent i ho fondré: us hi amuntegaré i us hi faré fondre. 21 Quan us tindré aplegats atiaré contra vosaltres el foc del meu enuig per fondre-us dintre de Jerusalem. 22 Us hi fondreu com la plata dins la fornal. Llavors sabreu que jo, el Senyor, he abocat la meva indignació sobre vosaltres.

Responsabilitat de tot el poble


    23 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
    24 —Fill d’home, digues a Jerusalem que és una terra que no ha estat purificada, que no ha rebut la pluja el dia de la meva indignació. 25 Els seus governants s’han conjurat dins d’ella com un lleó que rugeix i destrossa la presa: han devorat la gent, s’han apoderat dels béns i de les riqueses i multipliquen les viudes a dins de la ciutat. 26 Els seus sacerdots han violat la meva Llei i han profanat allò que és sant, sense distingir entre sagrat i profà ni fer conèixer la diferència entre el que és pur i el que és impur. Han fet els ulls grossos sobre els meus dies de repòs. Així jo he estat profanat enmig d’ells. 27 Dins la ciutat, els seus prohoms són llops que destrossen la presa, disposats a vessar sang i a fer morir gent si així obtenen beneficis. 28 Els seus profetes han encobert el mal amb visions falses i prediccions mentideres, dient: “Això anuncia el Senyor Déu”, quan de fet el Senyor no parlava per a res. 29 La gent del poble s’ha dedicat a oprimir i a rapinyar, a explotar pobres i indigents, a maltractar els immigrants. 30 He cercat entre ells algú que construís una tanca i que es plantés davant meu a la bretxa, en bé del país, perquè jo no el destruís, però no he trobat ningú. 31 Llavors he abocat damunt d’ells el foc ardent de la meva indignació, no n’he deixat cap, he fet caure al seu damunt tot el que es mereixien. Ho dic jo, el Senyor Déu.