Ezequiel - 21

L’espasa del Senyor

    1 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
    2 —Fill d’home, gira’t de cara al sud, ruixa’l d’amenaces i profetitza contra el bosc dels camps del Nègueb. 3 Digues-li: “Escolta la paraula del Senyor. Això t’anuncia el Senyor Déu: Encendré un foc que et devorarà tots els arbres, tant els verds com els secs; la flama arborada no s’apagarà, i totes les contrades es cremaran, des del sud fins al nord. 4 Tothom veurà que sóc jo, el Senyor, qui l’ha encès: no s’apagarà.”
    5 Jo vaig respondre:
—Ah Senyor Déu, ells ja van dient de mi: “Aquest home sempre conta rondalles.”

    6 El Senyor em va comunicar encara la seva paraula. Em digué:
    7 —Fill d’home, gira’t de cara a Jerusalem, ruixa d’amenaces els llocs sagrats i profetitza contra la terra d’Israel. 8 Digues-li: “Això t’anuncia el Senyor: Aquí em tens contra tu, desembeinaré l’espasa i mataré dintre teu tant justos com pecadors. 9 Vull matar justos i pecadors; per això desembeinaré contra tothom la meva espasa, des del sud fins al nord. 10 Llavors tothom sabrà que jo, el Senyor, he tret de la beina la meva espasa, i no hi tornarà.”
    11 »Ara tu, fill d’home, gemega i cargola’t de dolor, gemega amargament davant d’ells, 12 i quan et preguntin per què gemegues, respon: “Està en camí una notícia; tan bon punt arribi, tots els cors es fondran, cap mà no tindrà força, tothom perdrà l’alè, no s’aguantarà cap genoll. Ja arriba, ja es compleix! Ho dic jo, el Senyor Déu.”
    13 Després el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
    14 —Fill d’home, profetitza i exclama: “Això diu el Senyor:
»L’espasa, l’espasa és afilada, i fins i tot brunyida;

    15 afilada per a la matança,
ben brunyida per a centellejar.
¿Ens podem alegrar que el ceptre del meu fill
menyspreï tots els altres?

    16 He fet brunyir l’espasa abans d’empunyar-la:
ara ja està afilada, ja està brunyida
per a posar-la en mans del botxí.

    17 Fill d’home, plany-te, crida de dolor;
l’espasa ha caigut sobre el meu poble,
sobre tots els governants d’Israel,
víctimes de l’espasa amb els altres del poble.
Dóna’t cops al pit en senyal de dol.

    18 »És una prova. Què passarà si ni tan sols se’n salva el ceptre menyspreador? Ho dic jo, el Senyor Déu.”
    19 »Tu, fill d’home, profetitza i pica de mans:
»“Que l’espasa repeteixi tres vegades l’estocada!
És l’espasa de les víctimes,
l’espasa contra el gran sacríleg,
brandada tot al voltant,

    20 fins que defalleixin els cors
i caigui una multitud.
Davant totes les seves portes
alço l’amenaça de l’espasa
feta per a centellejar,
destinada a la matança.

    21 Apunta a la dreta, espasa,
avança a l’esquerra,
on hagis de fer front!

    22 També jo picaré de mans
i satisfaré la meva indignació.
Sóc jo, el Senyor, qui ha parlat.”

Els dos camins de l’espasa


    23 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
    24 —Tu, fill d’home, traça dos camins per on podria venir l’espasa del rei de Babilònia. Tots dos camins han de sortir del mateix país. A cada cap de camí posa-hi un senyal que indiqui la direcció de la ciutat: 25 el camí que portaria l’espasa contra Rabà dels ammonites i el camí que la portaria contra Judà, que té la seva plaça forta a Jerusalem. 26 El rei de Babilònia s’ha aturat al punt on comencen els dos camins, per consultar-hi els auguris: tira les sorts, traient una fletxa, consulta els ídols domèstics, examina el fetge d’una víctima. 27 A la mà dreta ja té la resposta: Jerusalem. L’ha d’atacar amb ariets, ha de donar l’ordre de matança, ha de llançar el crit de guerra, ha d’emplaçar els ariets davant les portes, ha d’alçar un terraplè i construir un mur de setge. 28 La gent de Jerusalem no veu en tot això res més que falsos vaticinis, però ells s’havien compromès amb juraments: el vaticini recorda per quina culpa seran capturats.
    29 »Per tant, això us anuncia el Senyor Déu: Aquest fet us recordarà la vostra culpa, farà públiques les vostres infidelitats, manifestarà els pecats que heu comès en tot el vostre obrar. Ara, doncs, que us ha estat recordat tot això, sapigueu que sereu capturats per la força.
    30 »I a tu, rei d’Israel, impiu i sacríleg, que avui arribes a l’hora final de la teva culpa, 31 el Senyor Déu et diu: Deixa la diadema, treu-te la corona! Des d’ara, res no serà igual: el que era a baix serà enaltit, el que era a dalt serà abaixat. 32 Ruïna, ruïna, ho reduiré tot a ruïna! Però no abans que arribi aquell a qui pertany el dret, que jo li tinc donat.
    33 »I ara tu, fill d’home, profetitza i digues: “Així respon el Senyor Déu als ammonites i als seus escarnis.” Digues: “L’espasa, l’espasa és desembeinada, afilada per a la matança, brunyida per a destruir i centellejar, 34 per a clavar-la al coll dels impius i sacrílegs, que avui arriben a l’hora final de la seva culpa, mentre tu, Ammon, et refies de visions falses i de prediccions mentideres. 35 Que torni a la seva beina! Jo et jutjaré en el lloc on fores creada, en el teu país natal. 36 Abocaré damunt teu la meva indignació, atiaré contra tu el foc del meu furor i et deixaré en mans d’homes brutals, mestres de destrucció. 37 Seràs devorada pel foc, la teva sang serà escampada dins el país, i ningú no es recordarà més de tu. Sóc jo, el Senyor, qui ha parlat.”