Gènesi - 47

Jacob davant el faraó

    1 Josep anà a informar el faraó:
—El meu pare i els meus germans ja han arribat del país de Canaan amb els seus ramats d’ovelles, cabres i vaques i amb tots els seus béns. Són aquí, a la regió de Goixen.

    2 Josep va escollir cinc dels seus germans i els va presentar al faraó. 3 Aquest els va preguntar:
—Quin ofici teniu?
Ells respongueren:
—Els teus servents som pastors d’ovelles i cabres, tant nosaltres com els nostres pares.

    4 I van afegir:
—La fam és forta, al país de Canaan. Hem vingut a residir aquí com a immigrants, ja que nosaltres, servents teus, no trobem pasturatges per als ramats. Permet, doncs, als teus servents que puguin habitar a la regió de Goixen.

    5-6 El faraó digué llavors a Josep:
—Que visquin a la regió de Goixen. I, si creus que entre ells hi ha homes experimentats, posa’ls de majorals del meu bestiar.
Jacob, doncs, amb els seus fills va venir a Egipte a trobar Josep.
El faraó digué encara a Josep:
—El teu pare i els teus germans ja són aquí amb tu. Pots disposar de tot el país. Fes-los viure a la regió millor.

    7 Josep va fer venir el seu pare Jacob i el presentà al faraó. Jacob va saludar el faraó, 8 i aquest li preguntà:
—Quants anys tens?

    9 Jacob li va respondre:
—Ja fa cent trenta anys que vaig d’ací d’allà com un immigrant. Pocs i dolents han estat els anys de la meva vida, i encara no he arribat a l’edat dels meus pares, que eren immigrants com jo.

    10 Jacob tornà a saludar el faraó i va sortir del palau reial.
    11 Josep va fer viure el seu pare i els seus germans a la millor regió d’Egipte, als voltants de la ciutat de Ramsès, tal com havia ordenat el faraó, i els va donar terres en propietat. 12 Josep mantenia el seu pare, els seus germans i tota la família del seu pare, juntament amb tots els seus fills.

Josep adquireix terres per al faraó


    13 La fam era tan greu que ja no hi havia pa enlloc del país. A Egipte i a Canaan la gent defallia de tanta fam. 14 Josep, mentrestant, acumulava tots els diners que hi havia a Egipte i a Canaan a canvi del gra que li compraven, i ingressava aquests diners al tresor del faraó. 15 Però quan es van haver acabat els diners al país d’Egipte i al de Canaan, tots els egipcis van recórrer a Josep dient:
—Dóna’ns pa. ¿Has de veure com morim de fam, perquè ja no tenim diners?

    16 Josep els contestà:
—Si heu acabat els diners, porteu-me el bestiar, i jo us donaré menjar a canvi del bestiar.

    17 Ells duien el seu bestiar a Josep, i aquest els procurava menjar a canvi dels cavalls, a canvi dels ramats d’ovelles i cabres i de vaques, i a canvi dels ases. Durant tot aquell any, Josep els va assegurar el pa a canvi dels seus ramats.
    18 Va passar tot un any, i l’any següent els egipcis tornaren a dir a Josep:
—Senyor, no et podem pas amagar que els diners s’han acabat i que el bestiar està en mans del nostre senyor. Ara només tenim a disposició del nostre senyor la nostra persona i les nostres terres.
19 ¿Hem de morir de fam sota els teus ulls i s’han de perdre els nostres camps? Compra’ns a nosaltres amb les nostres propietats a canvi de pa: tots nosaltres, amb les nostres propietats, serem esclaus del faraó. Però dóna’ns llavor perquè puguem sobreviure i les nostres terres no es tornin ermes.
    20 Josep va comprar per al faraó totes les terres d’Egipte, perquè un per un tots els egipcis venien el seu camp, obligats per la fam. Així, el país sencer va acabar essent propietat del faraó. 21 D’un cap a l’altre d’Egipte, Josep va reduir el poble a l’esclavitud. 22 Les úniques terres que no va comprar foren les dels sacerdots, ja que hi havia un decret del faraó a favor d’ells. Els sacerdots vivien de la ració que el faraó els passava, i per això no hagueren de vendre les seves propietats.
    23 Josep va dir al poble:
—Avui us he comprat, a vosaltres i les vostres terres, per al faraó. Aquí teniu la llavor per a sembrar els camps.
24 Al moment de la collita, en donareu una cinquena part al faraó, mentre que les altres quatre parts seran per a vosaltres: us serviran per a sembrar els camps i per a alimentar-vos, vosaltres, les vostres famílies i els vostres infants.
    25 Ells van respondre:
—Ens has salvat la vida. N’hi ha prou, senyor, que ens concedeixis el teu favor; nosaltres acceptem de ser esclaus del faraó.

    26 Josep va promulgar una llei, vigent encara avui, segons la qual una cinquena part de les collites de les terres d’Egipte ha de ser per al faraó. Tan sols les terres dels sacerdots no pertanyen al faraó.

Darreres voluntats de Jacob


    27 Els israelites habitaven al país d’Egipte, a la regió de Goixen. Van comprar-hi propietats, van ser fecunds i es multiplicaren molt. 28 Jacob visqué encara disset anys a Egipte, fins a l’edat de cent quaranta-set anys. 29 Quan a Israel se li acostava l’hora de la mort, va cridar el seu fill Josep i li digué:
—Si frueixo del teu afecte, mostra’m el teu amor i la teva fidelitat. Posa la mà sota la meva cuixa i jura’m que no m’enterraràs a Egipte.
30 Quan vagi a adormir-me amb els meus pares, treu-me d’Egipte i porta’m a enterrar al seu sepulcre.
Josep li va respondre:
—Ho faré tal com dius.

    31 Ell va insistir:
—Jura-m’ho.
Josep li ho va jurar. Llavors Israel es va ajeure al llit i reclinà el cap damunt el coixí.